Què fem si som heterosexuals però tenim una forta consciència feminista, si volem recolzar al màxim la lluita dels col.lectius LGTBI, si volem trencar amb el patriarcat, si mai ens hem sentit representades i representats per aquesta manera de viure l’heterosexualitat, és a dir, per aquesta societat? Què podem fer en la nostra vida privada, en els espais polítics on militem, amb el nostre activisme? Durant molt de temps m'he fet aquestes preguntes. Les contradiccions i els conflictes personals han estat durs, no he deixat d'analitzar els diferents contexts en els que em moc, ja siguen d'àmbit privat o públic. Quan et poses les ulleres violetes, el món canvia de sobte.
En primer lloc, crec que ens hem d'apropar als col.lectius LGTBI, als transfeminismes i la teoria queer entre d'altres, per generar un referent heterodissident davant la nostra heterosexualitat. Cal escoltar a la resta de col.lectius que han de dir molt davant un sistema que els ha discriminat per la seua orientació i/o condició. Ací teniu les meues pròpies reflexions, barrejant idees de totes aquestes lluites. En cap cas em vull apropiar d'un espai que no és meu, això és d'una lluita com la LGTBI, la qual respecte al màxim, senzillament m'estic preguntant: què puc fer jo com a persona heterosexual per ser el més coherent possible amb les meues idees? Què podem fer entre totes i tots?
D'altra banda, crec que parlar d’heterodissidència també pot ajudar a totes les persones que formen part dels diferents col.lectius no heteronormatius, però sovint reprodueixen les estructures heteronormatives amb les que totes i tots hem crescut.
Comencem pel principi.
Patriarcat
Supose que la majoria de gent té molt clar que volem dir amb patriarcat però ja que vull ser tan pedagògica com puga faré una xicoteta explicació: el patriarcat és un sistema d'opressió centrat en el gènere binarista, d'aquesta manera els homes es situen en una posició de poder respecte les dones. A la mateixa vegada, els dos gèneres oficials tenen una posició de poder respecte la resta (parlem de sistema cisheteropatriarcal). Els rols de gènere dicten com hem de ser segons aquest binarisme, eixir-se’n d'ells no està ben vist. Els homes són: forts, intel·lectuals, tenen iniciativa, són molt actius sexualment, agressius, competitius, subjectes de poder, entre d’altres, i tenen penis. Les dones són: febles, afectives, discretes, fidels i amoroses, pacífiques, sacrificades i col·laboradores, objectes de desig, entre d’altres, i tenen vagina. Ells controlen la vida pública i elles estan a l’àmbit privat.
Propostes: Ens hem de qüestionar el nostre rol, especialment els homes han de renegar de totes les característiques que fan exercir el poder (el rol de mascle alfa i la masculinitat hegemònica) i agredir la resta de la gent, hem d'explorar característiques (positives) tradicionalment assignades a l'altre gènere, no hem de donar per fet el gènere de la resta de persones, hem de fer ús d'un llenguatge inclusiu, hem de posar en valor les emocions i les cures.
Lectures recomanades: "Masculinitats i feminisme", Jokin Azpiazu Carballo (1). "Educar en el feminisme", Iria Marañón (2).
Heteronorma
L’heterosexualitat és el model sexo-afectiu entès com a normal, el sistema reforça aquesta idea i ens educa en ella: l' única unió bona és la de l'home amb la dona. Tot i que es suposa que hem superat aquest discurs, tot el sistema imposa l'heterosexualitat, en qualsevol cas si no ets heterosexual almenys t'has d'esforçar per a que ho semble.
La sexualitat s’entén com una qüestió innata que en cap cas pot canviar. Si ho fas, si et defineixes amb altra orientació sexual al llarg de la teua vida, la societat pensa que probablement sigues víctima de la teua confusió mental, de la frustració per no haver trobat un bon home o una bona dona, o de la teua promiscuïtat.
L’heteronorma reforça la idea de com ser home o com ser dona i com gestionar les relacions heterosexuals (l'home s'encarrega de dur diners a casa i la dona de l'educació de les criatures) al voltant d’un únic model configurat per la monogàmia i la idea d'amor romàntic. Així, no es poden mantenir relacions afectives i sexuals amb altres persones fora de la parella, es creu que l'amor dura per sempre, que tot és cura amb amor, que tot s’ha d’aguantar per tal de no fracassar en una relació, que hi ha una persona especial per a tu i la gelosia és mostra d'amor. L'amor romàntic està ple de mites reforçats per pel·lícules, novel·les i en general, tota la cultura. Aquesta forma d'entendre l'estima entre les persones augmenta les frustracions personals de la gent i contribuïx a sostindre la violència de gènere. Cal afegir que és possible tindre una relació monògama evitant l'amor romàntic com també es pot mantindre un altre model de relació i reproduir estructures pròpies de l'amor romàntic.
L'objectiu d'aquesta unió heteronormativa és tindre descendència. Però l'esquema heteronormatiu també es pot adoptar per persones que inicialment pertanyen a col·lectius no heteronormatius, per això des de fa temps es parla d'un "Orgull Crític" que no s'oblida de la part reivindicativa, de no acceptar la norma i de generar alternatives.
Propostes: Oferir referents no heterosexuals, no imposar a les xiquetes i xiquets un únic model afectiu, treballar per una millor educació sexo-afectiva, oferir discursos diversos en quant a models de relacions sexo-afectives (parella oberta, poliamor, anarquia relacional...), parlar de paternitat i maternitat com una possibilitat més, potenciant paternitats dissidents, sense que aquestes siguen imposades com el fi últim de tota relació, treballar contra l'amor romàntic qüestionant la literatura, música, etc., que ens arriba i trobar alternatives més alliberadores.
Lectura recomanada: "Ètica promíscua", Dossie Easton, Janet W. Hardy (3).
Heterodissidència
Al llarg d'aquest temps he conegut a moltes dones que trenquen amb l’heteronorma però també homes, gent que s'ha sentit marginada per aquesta qüestió, patint la resposta d'una societat homòfoba i masclista. Per descomptat i en comparació amb l'opressió contra les persones que pertanyen al col.lectiu LGTBI, el nivell de patiment no ha estat ni de lluny tan sever. Cal aclarir que faig ús de la paraula heterodissident per a referir-me a totes aquelles persones heterosexuals que reneguen d'una heterosexualitat normativa, tot i que entenc que qualsevol persona que trenca amb la seua orientació sexual, la seua forma de relacionar-se afectiva i sexualment amb els altres, el seu gènere o la seua condició amb aquest sistema heteropatriarcat, és una persona heterodissident.
A moltes persones heterodissidents ens han qüestionat sovint la nostra sexualitat, ens han jutjat per no ser "massa homes" o "massa dones", per no viure les nostres relacions tradicionalment o per estar al costat de la lluita LGTBI. Ser una persona heterodissident és no respondre amb tots els requisits de l'heteropatriarcat respecte el teu gènere i la teua orientació sexual i/o condició.
La gent heterodissident pensem que la sexualitat ha estat una de les formes d'opressió més grans en les que hem crescut. La nostra orientació tal volta no forma part d'una elecció tan conscient, sinó de tot un sistema que ens educa en la norma heterosexual. Acceptar això és acceptar contradiccions i entrar en un profund qüestionament necessari per fer camí dins la lluita feminista i antipatriarcal.
He llegit articles on ens recomanen trencar amb la nostra heterosexualitat si en realitat volem una societat més justa, és a dir, començar a mantenir relacions bisexuals/pansexuals. Em sembla una postura que s’ha de tindre present, la necessitat d'obrir-nos a altres tipus de relacions, o almenys qüestionar les que tenim, però atès que vivim en aquest sistema i que cada persona té un ritme en la seua desconstrucció personal també crec important lluitar per una heterosexualitat el més dissident possible.
Propostes: Viure el teu gènere com vols excloent el paper de mascle alfa feridor, això és ser un home femení o una dona masculina si vols, no jutjar la resta per això. Jo propose no manifestar que som heterosexuals quan la societat homòfoba ens diu homosexuals com si fora un insult, treballar en relacions més igualitàries on la negociació, els sentiments i les cures siguen temes a tractar, qüestionar la nostra heterosexualitat i entendre que podem transitar al llarg de la nostra vida. A les persones "heterosexuals-dissidents", especialment els homes, entendre que és un acte d'adhesió necessari contra el privilegi propi. Que es fa de dalt cap a baix, però pel costat, callant i aprenent i reforçant la base.
Lectures recomanades: "Transfeminismes-epistemes, friccions i fluxos", Miriam (ED) Sola (4). "Teoria queer", VV.AA. Javier Saez, Paco Vidarte (5).
L’ heterosexualitat contra les dones
Per a les dones, l’heterosexualitat ha estat possiblement la causa de violència i opressió més forta. És en aquesta forma de relacionar-se on hem pogut trobar la nostra mort a més de violacions, maltractament físic i psicològic, explotació laboral, sexual i econòmica. En canvi hem viscut callades en pro de l'amor (romàntic i patriarcal); per sobre del nostre benestar ha estat sempre el sacrifici pels homes. És aquest un sistema perfectament dissenyat per a la nostra dominació on estimar l'opressor ens allunya de qualsevol reivindicació.
Aquestes són les xifres de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) al novembre de 2016:
- Una de cada tres dones (35%) al món han patit violència física i/o sexual de parella o violència sexual per tercers en algun moment de la seua vida.
- A tot el món, gairebé un terç (30%) de les dones que han tingut una relació de parella han patit alguna forma de violència física i/o sexual per part de la seua parella en algun moment de la seua vida.
- Un 38% dels assassinats de dones que es produeixen al món són comesos per la seua parella masculina.
- Aquestes formes de violència poden afectar negativament la salut física, mental, sexual i reproductiva de les dones i augmentar la vulnerabilitat al VIH.
- En el mateix any, en l'Estat espanyol, es van produir 105 feminicidis (feminicidio.net). D'aquests, 40 van ser feminicidis íntims oficials i 13 feminicidis íntims no oficials.
Les estadístiques parlen per si soles; les dones som un col·lectiu de risc en un món on la norma és l'home cis, heterosexual, blanc i de classe mitjana.
Les relacions heterosexuals han constituït l'única escapatòria de moltes dones per eixir de sa casa, de l'autoritat paterna i de la indiferència materna, de la pressió social per encaixar en un món heteropatriarcal on hem de ser mare, esposa d'un senyor i cuidadora abnegada a temps complet.
Criades en totes aquestes imposicions, les dones aprenem que som algú quan un home ens estima i que serà aquest home qui ens protegirà i cuidarà per sempre. La relació heterosexual com a resposta a tots els nostres temors.
Les dones, generalment amb un autoestima més baixa gràcies a una societat que ens discrimina i projecta sobre nosaltres tots els seus estereotips, ens convencem de ser éssers inferiors, amb menys possibilitats, que han de gairebé sentir-se agraïdes si un home es fixa en elles, siga com siga aquest home. Llavors, topem amb relacions tòxiques, maltractament físic i psicològic.
Entrem en una espècie d'espiral d'indefensió apresa on no veiem una eixida a la nostra situació personal. El patriarcat es presenta alhora com a torturador i aliat per fer-nos creure que som exagerades, histèriques i infantils i per recordar-nos que les regles les posa el masclisme i amb elles hem de jugar.
Propostes: Qüestionar obertament l'heterosexualitat com estructura sexo-afectiva d'opressió, assumir-nos dins d'aquesta violència normalitzada on és segur que hem estat agressors i agredides per, a partir de la ferida, construir altres tipus de relacions basant-nos en algunes de les qüestions anomenades.
Lectura recomanada: "Crítica del pensament amorós", Mari Luz Estreban (6).
Pressió estètica i heteronorma
Ser home i ser dona també és respondre a un físic determinat que done una imatge clara a l'heteronorma: l'ideal físic per a la dona és prim, si pot ser d'estatura més baixa que l'home, femenina (ressaltar cintura, pits, cul, figura tipus rellotge de sorra, mostrar una gesticulació considerada "fina", veu suau) i amb un aspecte eternament jove. Aquesta descripció respon al desig heteropatriarcal de fer de la dona un ésser fràgil, cosificat, feble i indefens, fàcilment manipulable. L'ideal físic per a l'home és un cos musculat (figura triangle invertit, esquena ampla, cintura i cul més estret), mostrar masculinitat (gestualitat "forta", veu potent), ha de ser alt, més que una dona i tot i ha de treballar-se una maduresa atractiva per a aconseguir dones més joves. Aquesta descripció respon al desig heteropatriarcal de fer de l' home un ésser fort i poderós.
En teoria, aquesta imatge va unida a la protecció, la necessitat sexual i el poder: l'home ha de ser més gran físicament per protegir millor la dona, també necessita molt de sexe i canviar d'amant i per això busca dones més joves, a més tot això li dóna un estatus.
Però hem de fer més lectures al respecte: la primesa i la baixa estatura de la dona no pertorba la seua masculinitat, no competeix amb ella, ells seguiran sent més grans que nosaltres, tenen la força i per tant el control, el seu cos com a expressió de dominació masculina. La feminitat els recorda que són mascles, que ningú els pot treure aquest rol, que han d'opinar de les dones tot el temps i de qualsevol manera. Pel que fa a l'edat, la joventut de l’altra persona els permet anar de mestres, de senyors experimentats que ensenyen dones joves, senyors que saben aconseguir aquesta possessió que semblava inabastable, senyors que poden aprofitar-se de la ingenuïtat o la manca d'experiència, de la baixa autoestima o dels dubtes de qui tenen al costat. En conclusió: no desitgen prop dones que alteren l'ordre establert, a dones que trenquen estereotips, que contesten més enllà de l’edat, que envaeixen el seu espai amb els seus grans culs o la seua gran alçada, que siguin la veu de l'experiència, que llueixen arrugues belles, dones que no porten talons, que no porten escots o que els porten de manera desproporcionada, no desitgen dones que posen de cap per avall l'ordre heteropatriarcal, perquè és en ell on troben el privilegi i el tan anhelat abús de poder que la masculinitat hegemònica persegueix a qualsevol preu.
Propostes: Explorar la diversitat corporal i donar-li visibilitat, combatre la gordofòbia, la plumofòbia o qualsevol altra forma de discriminació centrada en l'aspecte físic, generar imatges de parelles on l'home i la dona no responen necessàriament al prototip, combatre la imatge del mascle alfa, no jutjar la resta pel seu aspecte, evitar valorar la gent exclusivament pel seu físic, especialment si són dones, oferir estètiques diverses també en el referit a la roba i altres qüestions, entendre el desig com altra construcció social amb component polític.
Lectura recomanada: "Stop gordofòbia i les panxes subverses", Magda Piñeyro (7).
(1) https://www.traficantes.net/libros/masculinidades-y-feminismo
(2) https://www.plataformaeditorial.com/libro/6241-educar-en-el-feminismo
(3) https://www.casadellibro.com/libro-etica-promiscua-3-ed/9788496614895/2125628
(5) https://www.casadellibro.com/libro-teoria-queer/9788495346995/1060052
(7) https://www.traficantes.net/libros/stop-gordofobia-y-las-panzas-subversas