Sí se puede! corejaven els diputats de Podemos, drets en els seus escons, després que el passat 1 de juny  la presidenta de Congrés, Ana Pastor, comuniqués l'aprovació de la moció de censura que donava la presidència de l’Estat Espanyol al socialista Pedro Sánchez.

El lema de la Plataforma d’afectats per la Hipoteca, anhel de la voluntat de fer de l’habitatge un dret i no una mercaderia, d’avançar cap una transformació social s’utilitzava per celebrar la caiguda del govern del partit popular i l’ascens, un cop més, del PSOE al poder.

Certament, el govern del PP ha estat nefast per a les classes populars de l’Estat espanyol, per les a llibertats col·lectives i per ala legitima voluntat d’emancipació nacional de les nacions que conté i, a més a més,  ha estat un exemple de corrupció estructural. És, per higiene democràtica, una bona notícia que el partit més corrupte d’Europa no governi l’Estat. La caiguda de Mariano Rajoy és, sens dubte, l’arbre.

Però el bosc és que aquest canvi de govern, amb mesures mes simbòliques que reals ( prendre possessió sense bíblia i crucifix no té sentit si no s’avança cap una laïcitat real de l’Estat suprimint, per exemple, les ajudes a les escoles religioses que segreguen per sexes), no suposa un canvi estructural en els poders de l’Estat ni en la seva dinàmica interna.

Els tres partits que representen l’essència de l’Estat Espanyol, PP, Cs i PSOE són encara una majoria aclaparadora dins del Congrés dels Diputats i res sembla, ara per ara, que s’hagi de produir un canvi significatiu en la correlació de forces. Els tres comparteixen un consens de fons que els ha portat, per exemple a impulsar la moció contra l’alcaldessa de Badalona i el seu equip de govern, llavor de canvi social i compromís nacional que amenaçava a estendre’s.

Aquest consens cal tenir-ho en compte quan, de ben segur, se’ns presenti la possibilitat d’un tancament del procés d’independència amb una reforma de l’Estatut o alguna llei orgànica que atorgui a Catalunya la gestió d’alguna competència, aplaudida, com sembla, per la gran patronal.

No es pot malbaratar la força acumulada en aquest procés d’alliberament nacional (indissolublement lligat a la voluntat de transformació social) per la promesa d’una nova versió de peix al cove. I per evitar-ho cal tenir únicament memòria, la de les reformes laborals, la dels estatuts retallats o la dels Bustos a Sabadell.

El desembre del 2015, l’Albert Botran citava a Mao Zedong per tuiter, “ Hi ha un gran caos sota el cel, la situació és excel·lent.” Amb un govern en minoria del PSOE assetjat per un PP que busca revenja,  un Estat posat en qüestió arreu per la seva baixa qualitat democràtica i per una nul·la separació dels poders judicials i polítics,  és un bon moment per continuar la construcció de la República Catalana de baix cap dalt, i fer-ho, si s’escau, des del diàleg que no ha de suposar, en cap cas, la renuncia a avançar en el nostre camí d’emancipació nacional de manera unilateral i fer-ho, sense supeditar-nos a cap marc que no sigui el que emana del Parlament.