L’acte, un més dels molts que estan organitzant-se arreu dels Països Catalans, en suport a l’ex diputada tenia dos objectius. Per una banda continuar denunciant la política repressiva de l’estat espanyol, que té presos/es i persones exiliades per raons polítiques. I per altra banda, mostrar la solidaritat amb l’Anna i el seu entorn. La solidaritat entre les persones és la millor eina per lluitar contra la repressió política.

Durant l’acte es van fer diversos parlaments per denunciar la situació que actualment viu el país amb persones empresonades, exiliades, amenaces al sistema educatiu, al mitjans de comunicació públics, amb músics condemnats per les seues lletres, pallassos per dur un nas roig... I també es va recordar, que la repressió de l’estat espanyol no ha començat ara amb el procés independentista. Des de sempre, l’estat quan es sent amenaçat ha utilitzat la repressió i les seues clavegueres. Ho va feramb els insubmisos que no volien fer el servei militar, amb els okupes que demanaven el dret a l’habitatge, amb les vaguistes que demanaven millors condicions laborals... I ara, perquè mai el règim del 78 i els seus privilegis, havien estat tan amenaçats i qüestionats.

Des de la CUP també vam recordar que no és temps de renúncies. Amb l’estat mai es podrà pactar una relació d’igual a igual, no l’acceptaran mai. Per això, veiem perilloses les declaracions i documents estratègics de polítics i partits que plantegen una renúncia a la via unilateral. Sense unilateralitat, només hi ha un camí, autonomisme.