Quan els sahrauís que van aconseguir escapar de la persecució de l'exèrcit marroquí, que penetrava pel nord i nord-est del país i el maurità pel sud, fugint en un èxode massiu, buscant refugi sota les ales dels combatents de l'Exèrcit d'Alliberament Popular Sahrauí, es van instal·lar, per fi, en el que són ara els campaments de refugiats en plena Hamada, va canviar la seua vida per complet.
En un terreny hostil, amb un clima que no coneixien, la majoria i sense l'alimentació habitual, els refugiats van patir les conseqüències de l'adaptació a la nova realitat. Gener de 1976, va marcar aquella evidència del canvi. Centenars d’infants i ancians van morir deshidratats i van aflorar les epidèmies que tot i l'esforç de la Mitja Lluna Roja Sahrauí i la generosa aportació de la Mitja Lluna Algeriana i la ajuda, no menys important, alimentària de Noruega, no es va poder amb el maleït efecte del canvi.
Es recorda, amb tristesa, les desenes d’infants que es van soterrar cada dia, durant els dos mesos crucials de l'estiu del 76. Aquest estiu, va ser mortífer. La Mitja Lluna Roja no donava l'abast i va arribar un alleujament dels amics d'acollida. El ministeri algerià de Joventut i Esports va oferir als refugiats sahrauís unes 700 places en el campament d'estiu de Sidi Fredj, a Alger capital. Va suposar un respir i donada l'experiència, a les autoritats sahrauís se'ls va il·luminar la vista i sense pensar-ho molt, van iniciar una campanya a l'exterior per buscar llocs de "estiueig" per als infants, amb l'únic objectiu de salvar la major quantitat possible del horrible tracte de l'Hamada i el seu clima.
Es van iniciar contactes amb tots els partits europeus i organismes que d'alguna manera, es solidaritzaven amb el poble sahrauí. La primera resposta va arribar del govern algerià que a més de becar mes de 2000 alumnes en els seus col·legis, estava disposat a acollir un nombre igual, en els seus campaments i albergs d'estiu. La diferència entre els que passaven juliol i agost a la costa algeriana i els que no van tenir la mateixa sort i es quedaven en els campaments, era evident. Alguns països es van oferir a acollir grups de deu i vint, que no deixava de ser d'agrair; però va arribar l'estiu del 79 i a través de gestions del Partit Comunista d'Espanya, en aquells dies, arribaven a Barajas 100 xiquets i xiquetes sahrauís dels campaments de refugiats. Va ser tot un esdeveniment, no només pel gest solidari del partit amfitrió, sinó que també per l'acollida solidària de la societat espanyola, tot i els assumptes polítics i el "aparent compromís" en què es posava al govern espanyol. El grup de nens convidats, es va dividir en tres que van anar a Barcelona, València i Andalusia, no sense abans passar pels estudis de RTVE. Èsta experiència, va donar peu a pensar en ampliar-la, donat l'èxit i els partits polítics espanyols solidaris, amb el poble sahrauí, uns per principis i altres per interès electoral.
Aquell mateix estiu, ja existia una associació d'amics a França i va aconseguir convidar a altres 100 infants que es van repartir per les ciutats de Bourge, Marseille, Le Mans i Alby.
A partir d'aquell estiu, la majoria se salvaria de la intensa calor dels mesos de juliol i agost de l'Hamada. I gràcies a la generositat dels pobles de l'Estat espanyol i als activistes i associacions d'amics del poble sahrauí, s'iniciaria un programa social i humanitari que es va batejar amb el nom: "VACANCES EN PAU”.
REALITAT AVUI, DEL PROJECTE "VACANCES EN PAU"
La Federació d'Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí (FASPS), posa en marxa un any més la iniciativa 'Vacances en Pau', amb la qual cada any desenes de xiquets i xiquetes del Sàhara Occidental passen l'estiu a València per rebre cures i atenció mèdica abans de tornar als campaments on resideixen.
Ja s'ha aprovat el programa per l’estiu 2018, però ara la Federació es troba amb el problema que no hi ha famílies que hagen fet un pas endavant per acollir un d'aquests nens.
És per això que es va a la premsa i en general mitjans de comunicació per donar a conèixer el problema i trobar les famílies solidàries que puguen acollir l'excés de població infantil escolar a l'espera d'aquestes famílies.