Reixes a la Catedral. Malles per evitar els nius. Les cigonyes atrapades xisclen en un crit desesperat per ser alliberades. La Catedral freda i buida, amb les portes tancades, veta ara els seus terrats a aquestes aus majestuoses.

Però les cigonyes sobrevolen les catedrals. Hi fan els seus nius, branca a branca amb el seu bec, van edificant la seva ovalada llar de fusta a la casa de Déu. Les cigonyes també som filles de nostre Senyor, criatures cristianes com ho són els negres corbs.

Forma part d’aquest joc verinós. El vostre cant, el vostre batre d’ales i aquest vol elegant que us fa increïbles genera enveja. El mal més gran del món. L’enveja.

Els corbs negres coneixedors de la seva petitesa, de la seva bellesa deslluïda, van covant la rancúnia del qui pateix un complex d’inferioritat insuperable i van traçant un pla psicopàtic de venjança. Abans germanes i ara, posicionades les peces al taulell, els corbs negres aprofiten el seu poder sobre els murs per foragitar les cigonyes que els hi fan ombra.

Els corbs es creuen amos de tot. Basen la seva vanitat en les possessions i es vanaglorien dels murs on s’ofeguen sense adonar-se’n. No poden suportar que les cigonyes visquin lliures i dignes als terrats de les presons dels corbs.

És l’enveja. Perquè la rancúnia és per enveja. La indiferència pel mal aliè és la cara oculta de l’alegria d’aquell qui enveja. És l’enveja la que fa que els nombres passin per davant de les persones. Es l’enveja que et cega i et fa insensible al dolor dels animals i dels humans. Es l’enveja la que fa que vulguis acumular béns en la soledat del taüt que duus per roba.

Però les cigonyes sobrevolen les catedrals i en el seu vol, sobrevolen també la teva indigència emocional de copes d’or i d’egoisme malaltís. Somiaré que aixeco el vol com una cigonya més, tot esperant veure’t passar, per fer un Papasseit a la teva cloca de cretí.

Al cel de ponent, als campanars de pobles i vil·les,

batre d’ales a les catedrals i als sostres

regnen a l’aire i al rellotge de les nostres vides:

les cigonyes seran sempre nostres!