DECLARACIÓ DE MARÇ
Tal com ho exposàvem a la nostra declaració del mes de febrer, només superarem la situació actual de desorientació i d’un cert estancament del moviment per la Independència i la República catalana, si tenim capacitat d’endegar unes noves maneres de pensar i de fer que ens permetin avançar. Havent-se considerat inviable l’estratègia d’una suposada transitorietat a la Independència que pogués anar “de la llei a la llei”, dins el marc d’una ocupació com l’actual, ara cal desenvolupar idees i propostes que permetin fer efectiva la ruptura que representa la independència i la construcció de la República i el seu manteniment durador.
La primera qüestió que hem de tenir clara és que, en el context actual de l’estat espanyol, ja no serà possible retornar a l’autonomisme, tal com l’havíem viscut o concebut en el passat. L’estat espanyol continuarà recentralitzant el poder a tots els seus dominis; i a Catalunya actuarà com a poder ocupant, aprofundint l’espoliació econòmica, l’ofec de l’Autonomia i persistirà en el seu intent de derrotar i humiliar el poble català, que percep com un enemic que cal destruir perquè pot fer perdre a l’oligarquia dominant la seva situació de privilegi. Per a això deixarà de banda tot vestigi de l’estat de dret i utilitzarà tots els mitjans de repressió possibles, sense cap mena de reserva, i practicarà l’escanyament financer fins a reduir a mínims l’acció del Parlament i el Govern de la Generalitat.
En aquestes condicions el moviment per la Independència i la República, a Catalunya, s’ha de fonamentar en l’acció popular i superar el marc de l’acció dels polítics i del Parlament que, d’altra banda, cal pensar que no són altra cosa que una part, necessària, d’aquest moviment. És per això que la política de via estreta centrada en l’únic objectiu de la recuperació de les institucions no té, en el context actual i futur, cap mena de sentit ni validesa. Cal un enfocament més ampli que situï el paper de les institucions i dels partits en funció dels objectius populars de consolidació i desenvolupament de la República.
La constitució de l’autoritat republicana es central i urgent. Cal posar en marxa l’instrument de govern de la República catalana independent, la institució que ha de representar Catalunya davant la comunitat internacional i que, mitjançant l’acció organitzada del poble i els seus representants electes, consolidi, estengui i aprofundeixi la lluita per la llibertat nacional i la República Catalana.
Grans eixos de la lluita política independentista i republicana
La lluita per la Independència i la República catalana no es pot limitar a una activitat purament defensiva. Cal recuperar la iniciativa. En aquest sentit, proposem quatre eixos per a l’acció:
(a) La defensa dels drets col·lectius. La lluita per la Independència i la República es mou en l’àmbit de la defensa dels drets col·lectius, una acció que avui dia té un abast universal davant la reculada de la democràcia que té lloc a gran escala a l’estat espanyol i també al món. La defensa dels drets col·lectius és també el mitjà més adequat per a estendre aliances internacionals fructíferes.
(b) La lluita contra la repressió. La lluita contra la repressió ha d’anar més enllà de la queixa i de la simple defensa jurídica sense perspectives polítiques. El raonament és clar: si l’acció judicial de l’estat espanyol contra el poble català és de caràcter eminentment polític, la nostra acció antirepressiva ha de ser fonamentalment política. Cal, així, donar una resposta política a cada actuació repressiva. Cal posar fi a les defenses individuals i simplement legalistes; i, utilitzant com a instrument subordinat els aspectes jurídics, concebre la lluita antirepressiva des d’un punt de vista polític i col·lectiu. Cal fer autocrítica i reconèixer que, l’estat espanyol ha utilitzat la repressió amb efectes negatius importants, és ha dir, afeblint la cohesió i la fortalesa del moviment, intentant fer que el moviment concentri les energies en activitats defensives i mirant de trencar la seva unitat a partir d’induir, en els acusats, declaracions claudicants (un error de defensa basat en una desconeixement ingenu de la ideologia de caràcter militar i franquista que inspira bona part de la judicatura espanyola).
(c) El rebuig a l’ocupació i als abusos de l’economia extractiva dels monopolis. La consolidació de la República catalana independent implica la ruptura amb el règim borbònic del 78, conduït per les forces polítiques de l’oligarquia neofranquista; i comporta l’establiment d’una democràcia econòmica, política i social. El rebuig a l’ocupació i a l’economia extractiva de les oligarquies que dominen l’estat espanyol ha de ser una activitat constant. L’ocupació ha de ser denunciada de manera permanent i sense repòs perquè cal partir de la idea que cada actuació que no es combat és una cessió a l’ocupant i als seus aliats. Des d’una oposició frontal als especuladors i explotadors, cal donar suport a una economia productiva de caràcter social i cooperatiu.
(d) El desplegament dels debats republicans i del procés constituent. El desplegament dels debats republicans i del procés constituent és una tasca que s’ha retardat excessivament i que s’hauria d’emprendre de manera immediata. Aquests debats ja s’han començat, però caldria que tinguessin lloc d’una manera sistemàtica i a partir d’una participació popular àmplia. No cal dir que el procés constituent s’ha de portar a terme amb un desplegament territorial i sectorial d’abast molt ampli i ha de ser, per tant, dinamitzat des d’una organització de coordinació territorial i sectorial democràtica, horitzontal i eficient.
Com podem organitzar la lluita per la República
Cal posar totes les forces en funció de l’objectiu comú que és la consecució de la República catalana independent. Per a això cal articular, d’una manera adequada, els diferents elements amb què podem comptar en aquests moments:
- S’ha de dinamitzar al màxim el moviment popular.
- S’han de posar les institucions i els partits al servei del moviment general.
- I s’han de posar, igualment, les instàncies polítiques a l’exterior en funció del moviment general.
L’objectiu de totes les instàncies polítiques ha de ser treballar per a reforçar el moviment republicà de base, enfortint la seva estructura unitària territorial i sectorial. El moviment republicà ha de cobrir tot el territori i arribar a tots els nuclis de població per allunyats que siguin. La presència i la implantació en el territori és un objectiu fonamental si volem que la República tingui possibilitats de desplegar-se i de mantenir-se d’una manera duradora.
D’altra banda, és imprescindible que les institucions (autonòmiques) i els partits polítics que es mouen en aquest àmbit (que estan, per tant, sota el control permanent de la repressió de l’aparell de l’estat espanyol), tinguin clar que l’avanç del moviment ja no pot dependre de manera exclusiva de la seva acció, que es troba segrestada. La seva acció s’ha de posar, a partir d’ara, al servei dels interessos i necessitats del conjunt del moviment. I, pel que fa a les instàncies polítiques residents a l’exterior, s’han de concebre en funció també del conjunt del moviment. El pes del moviment i de les decisions ha de recaure en el lloc on es desenvolupa la lluita. Les instàncies exteriors s’han de veure com a elements de representació de la República, orientades de manera primordial a la difusió internacional de la lluita i al reconeixement de la República Catalana.
El Consell de la República
Partint d’aquests criteris bàsics, proposem la creació d’un Consell de la República com a estructura de coordinació i de govern del conjunt del moviment i com a resultat de la seva implantació territorial sòlida. Es tractaria d’un “Consell de Cent” que aplegaria un centenar llarg de representants i delegats de diferents instàncies organitzatives del poble català agrupades en el seu objectiu comú de la conquesta i implantació de la República catalana.
Volem advertir, per tant, d’entrada, que no s’hauria de confondre aquest ‘Consell de la República’ que proposem amb la instància de composició reduïda i política que, en alguna concepció elaborada per algun partit, s’ha proposat de constituir a Brussel·les. La nostra proposta de Consell de la República catalana és concebuda com un organisme ampli, arrelat al territori i reforçat pel suport del teixit associatiu, amb capacitat de coordinar les lluites i mobilitzacions sobre el terreny, a Catalunya. I té l’objectiu d’establir una autoritat republicana única, que és la manera necessària de posar fi a la dispersió, i poder fer front a la situació actual.
La seva composició, a semblança de la que establia el precedent conegut de l’Assemblea de Catalunya, seria bàsicament territorial i sectorial. Comptaria, a més, amb la presència explícita d’una representació dels partits polítics, perquè és important que les diferents instàncies d’incidència aportin les seves posicions d’una manera oberta i transparent perquè hauran de vetllar pel funcionament adequat de les institucions en funció de les necessitats i interessos del conjunt del moviment. La composició territorial haurà de ser-hi, doncs, fonamental; i també caldrà aplegar el màxim suport del teixit associatiu i sectorial d’arreu de Catalunya.
Aquest Consell de la República de Catalunya inclouria també l’organisme de representació institucional de la República a nivell internacional, el qual assumiria les funcions de difusió arreu del món de les lluites i informacions del moviment, i la defensa de la causa de la República catalana dins les instàncies polítiques internacionals. Aquestes funcions correspondrien al President Puigdemont, els consellers i altres exiliats i col·lectius a l’exterior, que s’organitzarien atenent a aquest fi.
Drassanes per la República Catalana, un cop exposades aquestes idees de caire general, les volem posar a la consideració del moviment per la Independència i la República catalana, com a modestes aportacions a la renovació necessària que necessitem. Esperem que puguin ajudar a desenvolupar un debat enriquidor i fructífer que obri nous horitzons.
Drassanes per la República Catalana (DxRC)
Països Catalans, 14 de març de 2018