Aquest és el títol d’una revista de 19 pàgines que amb el subtítol de Quaderns d’Anàlisi Internacional ha editat Ítaca (Organització Internacionalista dels Països Catalans), www.itacappcc.cat el mes de setembre del 2017. Malgrat que l’encapçalament de la publicació pugui semblar un oxímoron, al llarg dels 5 apartats de la revista, 1) Origen del terrorisme Wahhabita: ideologia i objectius 2) El terrorisme islàmic, l’aliat perfecte 3) Estem en guerra 4) El negoci de la guerra i els lligams de les elits de l’Estat amb el gihadisme 5) Aturar les invasions imperialistes, sortida dels PPCC de l’OTAN i la UE, se’ns aclareixen tot un seguit de conceptes que ens apropen a la interpretació del conflicte a l’Orient Mitjà.
L’Operació Cicló, que s’inicià durant la presidència de Jimmy Carter (1977-1981), és el nom en clau del programa de la CIA pel reclutament i entrenament, d’uns 100.000 voluntaris islamistes (mujaidins) entre (1978-1992), per lluitar contra el govern progressista de la República Democràtica de l’Afganistan, que tenia el suport de la URSS. Osama Bin Laden a inicis dels anys noranta fou l’organitzador de la xarxa de coordinació Al-Qaida, entre les diverses fraccions de mujaidins. Els EUA, junt amb d’altres estats integrants de l’OTAN, ha desestabilitzat i substituït règims panarabistes i socialistes (Iraq, Líbia), per un model wahhabista, la versió més tradicional i conservadora de l’Alcorà, però que afavoria els seus interessos econòmics i geoestratègics.
El politòleg Samuel Huntington (1927-2008), en un article l’any 1993, exposa la hipòtesi que les identitats culturals seran la principal font de conflictes ( xoc cultural), després de l’acabament dels enfrontaments de la Guerra Freda. De fet amb aquesta teoria recuperada de l’historiador Arnold J Toynbee (1889-1975), es volien emmascarar les veritables raons de la majoria de conflictes armats i, sobretot els de l’Orient Mitjà amb els pobles àrabs. La defensa de la civilització cristiana i occidental, del “nostre estil de vida” enfront del perill de l’ islamisme, justificaria les guerres imperialistes pel control del petroli, de l’aigua, del gas, de matèries primeres o d’àrees geoestratègiques. O senzillament la desestabilització de governs contraris al model neoliberal capitalista (revolucions de colors).
Durant l’administració del president George W Bush (2001-2009), els EUA amb la complicitat de la UE i l’OTAN van atacar 6 Estats, Iraq, Síria, Líban, Líbia, Somàlia, Sudan. En la majoria dels casos es va seguir un patró preestablert, es generava una situació de conflicte artificial, moltes vegades amb l’ajut d’ONG que actuaven com a encobridores per tal de justificar la intervenció militar. Algunes d’aquestes operacions tenien com a objectiu trencar l’aliança entre, Síria, Iran i Hezbol·là, alhora que reforçar el paper d’Israel a la zona i redistribuir fronteres en funció del control del gas i el petroli.
En el conflicte de l’Orient Mitjà, ens trobem amb el rerefons del complex industrial-militar euronord-americà, com a motor de beneficis, que a més a més dels beneficis econòmics de la venda d’armes, té per objectiu l’obtenció de recursos naturals pel model de desenvolupament capitalista. L’any 2016, l’Estat espanyol va vendre armes a l’Aràbia Saudí per valor de, 116 milions €, només per darrere dels EUA i Anglaterra.
Sovint en les notícies ens trobem amb un complex entramat, de serveis d’intel·ligència, CIA, MI-6, ISI paquistanès, Mossad, Aràbia Saudí que ens dificulten la comprensió de la realitat. Per això és d’agrair la voluntat de clarificació de la revista d’un tema complex per les seves variables i, sobretot, pel nivell de manipulació i intoxicació de la majoria agències de premsa “oficials”.