"El tiempo vuela, nos vamos volviendo viejos..." Cantava Mercedes Sosa i es repeteix al meu interior.

Serà això que de vegades em fa penar que m'he tornat immediatista?

Això seria una desviació petit burgesa sí, però pot ser no en aquest cas.

Llegint la Blanca Serra, em dic que pot ser la similitud de l'edat, però... no, és sentir l'estat d'ànims general el que m'ho fa albirar així.

Capto, sondejo, segueixo amb màxima dedicació la situació catalana, i hi torno a conclusions semblants i coincidents. 

Pot ser no l'havia llegida abans, però mai no oficialment ningú no havia reconegut que, si per la dèria d'un sector infantil, s'havia deixat córrer una oportunitat deixant que s'organitzi l'estat espanyol tot aquell temps sense govern; temps i condicions en que hauria d'haver estat un encert prendre la iniciativa d'actuació adaptada a l'anàlisi concreta de fets i realitats concretes.

Un govern que no actua, ja no té el poder.

Es va presentar per part nostra un nou obstacle amb els pressupostos que no haurien d'haver arribat mai a poder aplicar-s'hi, si s'hagués pres un altre posicionament tàctic.

Pot ser el fred que passo aquí, lluny de la participació activa i directa, o pot ser que estigui en un àmbit equivocat a Catalunya, al cap i a la fi no sé si arribo a aportar quelcom positiu.

Ara que hem arribat fins aquí, amb conseqüència i compromís demostrable davant el sector independentista de la dreta a la qual, no li queda més alternativa que continuar o trair.

Ara que hi ha formacions amb un alt grau de disciplina, cal posar negre sobre blanc propostes clares com a organització i no només com a opinions individuals del que es creu, es pensa i s'ha conclòs que és el pas que s'ha de donar, sinó que sigui la proposta d'un intel·lectual col•lectiu determinat.

El partit no és necessari si no volem fer la revolució. Tinc aquesta percepció.

Ser previsor és imperiós i estar entusiasmat és subjectiu. Tinc la convicció que s'ompliran  les urnes amb paperetes del SÍ.

Penso que tenim la responsabilitat de tenir la capacitat, no les eines i aparells, sinó la capacitat perquè el poble i els treballadors davant l'atenta mirada dels pusil·làmins com els de CSQP i els comuns, estigui alerta i enllestida, en condicions de defensar el triomf com calgui.

Els pusil·làmins, segons els resultats assolits, si guanyés el Sí farien el "Mas"  i  pretendrien penjar-se les banderes dels baluards conquerits pel herois i heroïnes del poble segador.

Si el poble té assumit els valors del trencament abans que ho decreti un govern, serà que el poder ha canviat de mans en l'esperit del poble i que avançarà triomfant.

1 d'agost de 2017
Guillem Vendrell Jofre