Ahir a Banyoles es va realitzar l'acte nacional de la CUP per recordar el 25è aniversari de l'anomenada Operació Operació Garzón contra l'independentisme català. Organitzat per la CUP de Banyoles, aquest esdeveniment de memòria i d'afirmació de la lluita independentist es va portasr a terme a la Muralla de Banyoles, amb el lema “Tortura, mai més, contra ningú”.

Sandra Pazos, regidora de la CUP de Banyoles, juntament amb la periodista Sònia Bagudanch, van presentar l'acte i van fer la lectura del poema de Miquel Martí i Pol dedicat als independentistes osonencs en captiveri durant els primers anys noranta.

Els parlaments de l'acte van anar a càrrec de Cèlia Appel i detinguda per l'ocupació de la seu del PP fa pocs dies, membre d'Arran, va enllaçar els casos de repressió actuals amb els patits per l'esquerra independentista en dècades anteriors.

Xavi Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària, va recordar el judici al TEDH d'Estrasgurg i el suport de l'organització antirepressiva a la memòria de la repressió de 1992. També va agrair als represaliats, i especialment a Ramon Piqué, la perseverança en la denúncia de la repressió durant aquests 25 anys. En aquest sentit, va recordar l'entrega de la guardiola dels CSPC, de gran valor simbòlic, a les persones que van iniciar el treball a Alerta Solidària.

Benet Salellas, advocat i diputat per la CUP-CC va recordar la repressió del 1992 quan ell comptava amb pocs anys, i el coneixement d'aquesta repressió a través dels testimonis com el de Marcel Dalmau, i també a través del treball de Sebastià Salellas, pare del diputat i advocat dels represaliats que van portar la denúncia fins al TEDH d'Estrasgurg.

En aquest sentit, Núria Gibert, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, va agrair als represaliats de 1992 i d'altres èpoques la tenacitat en aquesta lluita de denúncia de la repressió.

       "El 92 L'Estat espanyol va mostrar la seva cara i el poble català va començar a desconnectar-se'n"

Carles Castellanos, com a represaliats el 1992, però també a les dècades dels 60, 70 i 80, va portar a terme un parlament en què va recordar que "La repressió del 92 no va ser on va començar tot" i que "No hi hauria independentisme ara si no hi hagués hagut el dels anys 80 i 90." Castellanos també va reflexionar sobre el fet que "Terra Lliure va ser un mitjà de propaganda molt efectiu" i "Al llarg dels anys 80 i 90 va tenir lloc la primera expansió de l'independentisme que va mobilitzar desenes de milers de persones." Centrant el discurs en la voluntat de resistència del poble català contra la dominació espanyola i francesa, va exposar que "Durant el règim monàrquic espanyol l'independentisme ha estat el moviment polític hegemònic en les mobilitzacions populars de la majoria de comarques."

Ramon Piqué, represaliat de l'Operació Garzón i portaveu del col·lectiu de represaliats de 1992, així com president de l'organisme contra la repressió 'Memòria contra la tortura', va fer un repàs sobre les dificultats a denunciar aquella repressió durant molts anys, al suport de moltes persones i col·lectius, dels quals va destacar els 'Cristians contra la tortura' i el paper de la Comissió de Portaveus per trobar una "solució digna, política i col·lectiva" a l'empresonament i exili de desenes d'independentistes en els marc dels anys posteriors al 1992.