A la Cruïlla entre el carrer Múrcia i el Carrer Tallada, en ple cor del casc antic, hi havia la casa on Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, va passar el seu primer any de vida. Avui, en la plaça que ocupa aquest espai, sota desenes de roses de foc i el perfil del sindicalista, hi ha inscrita una frase que Salvador Seguí va adreçar al sindicat Solidaritat Obrera l’any  1919: “Tots aquells qui no creguin en el poble fracassaran, perquè només el poble és qui fa factibles les grans renovacions.”

El dia 1 d’octubre d’aquest 2017 ens trobarem en una cruïlla històrica. Tindrem davant nostre la possibilitat excepcional de dur a terme una d’aquestes grans renovacions que enunciava el Noi del Sucre, una veritable revolució popular que ha de superar, i molt, qualsevol canvi de banderes o himnes nacionals.

El dia 1 d’octubre de 2017 es farà efectiva, per primer cop, la possibilitat de donar un cop de porta  a les elits, catalanes, espanyoles i europees. De prohibir l’entrada als privilegis, a la corrupció, a l'opacitat, al domini de les majories enfront les minories, al regne de les multinacionals i la misèria dels mercats.

El dia 1 d’octubre de 2017 ha d’arribar el veritable canvi estructural que necessiten les classes populars d’aquest país, de baix cap a dalt, fruit del treball col·lectiu. Un canvi que no pot anar només de partits, i que, sortosament, no és patrimoni de ningú.  Un canvi que té la seva força en l’enpoderament popular, representat per quelcom tant senzill com posar les urnes i dur a terme un referèndum. Un canvi tant poderós al qual, com no pot ser d’una altra manera, s’hi oposen frontalment les elits d’un Estat demofòbic. Unes elits que saben que perdran tot allò que fa tants anys ens van arrabassar, tot allò que, avui per avui, configura l’actual estatus quo.

El dia 1 d’octubre de 2017 es durà a terme un referèndum on els municipis, i en el nostre cas Lleida, hauran de fer els deures i prioritzar les seves responsabilitats: per sobre de tot, assegurar que totes les lleidatanes i lleidatans tinguin la possibilitat de fer sentir la seva veu, sigui amb un SÍ, amb un NO o votant en blanc. I tot això ho hem de garantir malgrat les amenaces d’inhabilitació i els manifestos dels qui ens volen submises i callades. Estem convençudes que, en aquest camí, ens trobarem amb  la veritable esquerra, popular i transformadora, i que sumarem a favor del referèndum i l'autodeterminació. Que sumarem per votar. Avui per avui, no us deixeu enganyar, l’únic element clau que ens ha de permetre aconseguir la llibertat i la ruptura amb el règim del 78.

A Lleida, com arreu, també hi ha qui te por als canvis. També hi ha qui diu que «els ciutadans tenen dret a no tenir un referèndum», que vindria a ser com si ens diguessin  “teniu dret a no tenir drets”. Gent que xifra els assistents al darrer 11S a Lleida en 18.000 persones, per sota fins i tot de la xifra que va donar la mateixa Guàrdia Urbana (entre 25.000 i 30.000 persones). Tot plegat no és res més que por.

Senzillament tenen pànic al que ha d’arribar, pànic per tot allò que perdran. Pànic total i absolut, i no saben com dissimular-lo. Perquè a la nostra ciutat hi ha qui, per mantenir cadires, ha d’evitar les urnes sigui com sigui. Hi ha qui, per governar amb Ciudadanos i el PP, no pot sinó negar la veu a les lleidatanes i lleidatans. Cadires contra urnes, tot s’hi val per no haver de marxar de la Paeria.

Nosaltres ho vam deixar clar en el moment de prendre les actes com a regidors: “el  nostre compromís NO és amb una ConstitucióEspanyola que ens nega la llibertat més bàsica com a poble, el propi destí com a catalans i catalanes, el dret a decidir el nostre futur col·lectivament, i la capacitat d’un canvi per construir un sistema social just que deixi el capitalisme enrere.” I avui, ara i aquí, tornem a deixar clar públicament que mai renunciarem a quelcom tan senzill i revolucionari com que la gent pugui votar, pugui expressar, lliurement i sense coaccions, la seva opinió.  

Defensem el Referèndum i anunciem una campanya activa pel SÍ. Una campanya activa per la possibilitat de dur a terme el procés constituent que ens permeti bastir un nou estat basat en la justícia social. Perquè això va de DEMOCRÀCIA (amb majúscules) però també de JUSTÍCIA SOCIAL. Perquè tenim clar que la única porta oberta a un projecte emancipador, avui i aquí, és la construcció d’una REPÚBLICA CATALANA.

I una darrera. El passat dia 13 de juliol vam assistir a l’acte d’agermanament de la nostra ciutat amb Xàtiva, el cor de la comarca de la Costera, el poble dels socarrats. Com diu la Malaguenya que canta Pep Gimeno “El botifarra”: “allà on renaix de les cendres el meu País Valencià”. Aquell dia, les companyes de l’Ateneu Popular de Xàtiva ens preguntaven sobre el procés que s’estava duent a terme al Principat. I ho feien amb expectació i un bri d’il·lusió. Països Catalans, ens recordaven.

El Referèndum del dia 1 d’octubre que farem (també) a Lleida serà la porta oberta a una de les transformacions que esmentava Salvador Seguí, la de crear un país lliure i just. Cal anar a votar, malgrat la ràbia i l’oposició d’aquells i aquelles que saben perdran els seus privilegis, la seva forma de vida i les seves cadires. Cal anar a votar per tots els que ens precediren, i per totes les que vindran. Cal anar a votar amb el desig de cercar la nació complerta, de Fraga a Maó, i de Salses a Guardamar. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?