Avui fa 7 anys, que un milió i mig de catalans i catalanes es manifestaven pels carrers de Barcelona en contra de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que esmiculava l'anomenat estatutet. Aquella manifestació clarament independentista va ressonar arreu del móni va deixar ben clar que la via estatutària havia mort, per si algú encara no se n'havia assabentat. 7 anys després, l'assoliment de la República catalana es troba a les nostres mans, i el proper 1 d'0ctubre votarem Sí per arrodonir la victòria.

Ara bé, aquells que des de posicions d'esquerra volen endarrerir el Referèndum sota l'excusa que no hi garanties, que no es pactat... fins que no arribin al poder no s'han adonat encara que estem protagonitzant un dels actes més revolucionaris del segle XXI com és la ruptura amb Espanya, un fet que generarà per si mateix un revulsiu en cadena que podria qüestionar diverses concepcions sobre les relacions humanes i el model econòmic i territorial del país.

A tot això, els hi vull refrescar la memòria perquè diuen sempre que volen fer neteja del règim del 78. Recordeu que l'any 1979 ja vam dir que l'autonomia era un carreró sense sortida. El 1981, ho vam expressar clarament “Som una nació” al camp del Barça. El 1982, vam dir cap on volíem anar i ens van censurar i empresonar. El 1992, ens van voler aniquilar amb tortures i generant la por; però ens vam refer. El febrer del 2006, vam sortir de nou al carrer per dir que volíem decidir el nostre futur. El 2009 ho vam demostrar amb l'inici de les consultes a Arenys de Munt. Al juliol de 2010 com hem dit abans, vam deixar clar que la via estatutària havia mort, per si algú encara no se n'havia assabentat. Des del 2012, hem mantingut les mobilitzacions al carrer i vam traçar el futur, ara ja sense posar la marxa enrere. En tot aquest trajecte ple de sacrificis, molts companys han deixat fins i tot la vida.

Tot i que som conscients que encara ens queda molt camí per recórrer i que no ens ho posaran fàcil, però hem d'estar orgullosos d'haver arribat fins aquí, perquè el nou escenari que s'obre és molt esperançador. Hem d'estar orgullosos, és clar que sí, d'haver mantingut la flama encesa des de fa més de 35 anys i no haver defallit, malgrat la repressió i la criminalització de l'independentisme.

Tirem milles, és clar que sí. Ara no podem defallir i hem de continuar treballant en aquesta línia. Ho hem de fer com ahir, donant un exemple de poble madur que sap allò que vol. La victòria està a les nostres mans.