També coneguda com a “Guerra de la patata” a finals del segle XVIII a Baviera. És caracteritzà per l’absència d’enfrontaments majors i pel fet que la major part de l’acció bèl·lica va anar destinada a tallar els  subministraments de patates a la tropa. Quan sento parlar de les dificultats per bloquejar l’obertura de meses electorals, el tema del precinte i del desprecinte (nombre d’efectius policials disponibles dividit entre meses o col·legis electorals), em ve al cap el tema del subministrament, on posa patates li dius urnes i paperetes, per posar dos exemples, difícilment podràs fer una votació sense aquests elements. Com a contrapartida tens al carrer una mobilització important de ciutadania decebuda o emprenyada, tota moneda té dues cares.

Des d’aquest punt de vista s’entén la prudència a l’hora de contractar subministraments i l’obcecació de l’altra part en el seu bloqueig des de bon començament.

A l’entrada, “Lluna de sang” del blog de Roger Vinton  fa referència a dues apagades del 23 de juliol de 2007, a causa d’avaries simultànies de dues subestacions elèctriques, Maragall i Collblanc, les quals li van semblar sospitoses.

Jo recordo una avaria, o robatori,  a la xarxa ADSL a Cadaqués el 29 de juny del 2014 que va afectar greument durant uns dies la quotidianitat de la població.

Recordo també com el 9 de novembre de 2014 es van atacar durant tot el dia els servidors que controlaven el recompte de vots. Això no és cap hipòtesi, són fets.

A algú li podria semblar que el col·lapse a l’Aeroport del Prat el darrer cap de setmana no va ser fortuït, ja posats.

Tot plegat ens situa a una “Kartoffelkrieg” del segle XXI. Nosaltres vam aprendre a fer les coses el 9 de novembre de 2014, els contraris també.