Quan comprendrem que el dret i l'obligació de defensar la nostra nació catalana afecta tots els ciutadans de Catalunya? No és una cosa privativa d’un partit o d’un altre. És evident que qualsevol partit té dret a considerar-se catalanista. Però els partits haurien de tenir les mans lliures per a defensar els seus interessos de classe, puix des de la revolució francesa, on tingueren llur naixença, existeixen per a aquesta finalitat.
Fa pena de veure com als partits que defensen la classe dominant els fa vergonya de publicar aquesta defensa d'interessos que resulten opressius per a la majoria del poble, cerquen una cobertura i sovint la troben en el nacionalisme. Per desgràcia, d’aquesta faisó, el nacionalisme acaba semblant un patrimoni exclusiu de la dreta. I tanmateix jo conec un gran nombre de nacionalistes autèntics en els partits d'esquerra, socialistes, comunistes, marxistes, que, de vegades, pateixen una mena de vergonya de dir-se públicament nacionalistes, com si amb aquesta afirmació fessin una traïció als interessos de la classe obrera. O bé, en afirmar-se nacionalistes i revolucionaris, esdevenen marginats i per consegüent, de moment, testimonials.
És lamentable que la unitat dels socialistes sigui dificultada pel problema de si sucursalisme o no sucursalisme. El proletari, com digué Marx, no té pàtria. Però l'individu humà no esgota el seu ésser amb la condició de proletari ni de bon tros, malgrat certs dogmatismes en circulació. A més de proletari l’home és persona amb uns drets personals que no són patrimoni de cap classe i és un ciutadà adscrit a una nació també amb els seus drets que es mantenen ferms per sota de la lluita de classes.
L'única sortida a aquest atzucac és dissociar estructuralment la lluita nacional de la lluita de classes. Conjunturalment els partits ajuden o combaten les nacions amb tota raó des de llur perspectiva que les classes socials són internacionals. Però estructuralment, la institució anomenada partit polític només defensa fonamentalment una classe social o una capa d’aquesta classe, i l’estructura adequada per a defensar fonamentalment una nació és un moviment de masses populars específicament dedicat a defensar-la. El partit més intel·ligent que vulgui deslliurar-se de tensions nacionalistes internes absurdes serà aquell que aboni la formació d'aquest moviment sense intentar-ne el monopoli i permetent als seus membres la doble militància. I això convé especialment als partits d'esquerra que no tenen necessitat d'encobrir una política de classe com la seva dedicada a una major justícia social.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina