Premis de Normalització Lingüística de l'ADAC 2017

En l'últim butlletí de l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC) es fa saber que ja s'ha convocat el 31è Premi a la Normalització Lingüística i Cultural, i que ja ha començat (i s'allarga fins la diada de Sant Jordi) el període de votació popular, per internet i oberta a tothom, per triar els premiats. A la pàgina www.adac.cathi ha la informació de tots els nominats i el formulari per poder votar. El lliurament dels premis es farà el divendres 2 de juny, a les 8 del vespre, a l’Auditori Josep Irla de Girona. Enguany també s'aprofitarà l'acte per fer un reconeixement a Teresa Clota.

PREMI A UNA PERSONA

FRANCESC RIBERA I TONEU (Berga, 1967), també conegut amb el sobrenom de «Titot», és un músic i polític català, cantant de Brams i de Mesclat, així com militant de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Berga i regidor del seu Ajuntament des de 2011. Ha col·laborat en altres projectes i també actua com a Josep Maria Cantimplora.
És autor dels assaigs Entestat en la independència: raons de la meva militància a la CUP (Ara Llibres, 2008) i dels llibres Història de Catalunya al revés (juntament amb Jordi Creus, 2012) i L'assassinat de Guillem de Berguedà (2015). En les seves lletres i en les seves declaracions ha estat sempre molt crític amb la qualitat de la democràcia a l'Estat Espanyol.

ROSER CAPDEVILA I VALLS (Barcelona, 23 de gener de 1939)[1] és una il·lustradora catalana, popular arran de la publicació de Les Tres Bessones. L'any 1999 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cinema i d'Audiovisual, concretament en l'apartat d'Audiovisual, i el 2004 amb la Creu de Sant Jordi.
L'any 1979 fou finalista del Premi Apel·les Mestres de literatura infantil i juvenil il·lustrada pel seu conte La cosidora. A la dècada del 1980 va començar a il·lustrar llibres de text per a infants. L'any 1983, inspirant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de Les Tres Bessones, els llibres de les quals han estat traduïts a 35 llengües i ha propiciat la creació d'una sèrie de televisió que s'ha emès en 158 països.

ISONA PASOLA I VIDAL (Barcelona, 1953) és una productora, guionista i directora de cinema catalana. És coneguda pel documental Cataluña-Espanya, que s'estrenà als cinemes el 23 d'abril del 2009, i que va ser la primera pel·lícula que dirigí. També va dirigir el documental L’endemà, el 2013, i ha treballat com a productora en nombroses pel·lícules del nostre país, com Pa negre o Incerta Glòria.
Va estudiar història i treballar d'actriu. L'any 1992 va fundar la productora Massa d'Or Produccions. Des del desembre de 2011 forma part del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona, i des d'abril de 2013 és presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català. També forma part del consell d'administració d'Informació i Comunicació de Barcelona SA Spm, la societat municipal que gestiona BTV, Barcelona FM i el portal BTV Noticies.cat.

JORDI TAURINYÀ Nascut a Vallestàvia (Conflent) al nord de Catalunya.
Fill d’una família catalana i compromesa. El seu pare va ser poeta i batlle de Vallestàvia.
Fundador i actual president del Casal Català del Conflent integrada dintre dels Casals Jaume I, una associació que té per objectiu la promoció i l’animació, gràcies a diverses manifestacions, de la llengua i la cultura catalanes, sota totes les seves formes i modalitats així com la creació d’un lloc de trobada. Dintre el casal hi tenen cabuda diferents activitats com el la colla castellera Pallagos del Conflent, una colla de diables els Nyerros del Conflent.
En Jordi Taurinyà és un ferm defensor de la cultura i llengua catalana, sempre disposat a organitzar i col·laborar en qualsevol acte o esdeveniment que caire català a les terres del nord, com la Flama del Canigó, la Flama de la Llengua, etc.

PREMI A UNA ENTITAT O EMPRESA

EDITORIAL GAVARRES
Té la seu a Cassà de la Selva i publica les revistes Gavarres, Cadí-Pedraforca, Les Garrotxes, Alberes i Girones. Aquestes revistes van néixer amb el propòsit de crear unes publicacions que deixessin un testimoni escrit i gràfic d’un espai, d’una gent i d’uns temps. Tot i que la recuperació de la memòria d'un riquíssim passat és una de les fites bàsiques de la revista, entre els seus objectius n'hi ha dos d’essencials: l'un és que la publicació es converteixi en un fòrum de debat imprescindible a l'hora de discutir el present i alhora de construir el futur.

FAL·LERA GIRONINA
És una entitat que sorgeix el 1997. Des d’aleshores, s’ha dedicat a recuperar la tradició gegantera de la ciutat de Girona i a mostrar la imatgeria de la ciutat en cercaviles de pobles i ciutats de Catalunya i d’altres indrets com Balears, Itàlia, Bèlgica o País Basc. Des de fa més d'una dècada fa la cercavila d'inauguració de les Fires de St. Narcís i des de 1999 organitza la Trobada de Gegants. Actualment Fal·lera Gironina la formen una cinquantena de persones. Hi trobem diversitat de generacions que comparteixen la fal·lera pels gegants i capgrossos de la ciutat.

L’OCI.
L’Associació Catalana de passatemps fa més de 20 anys que edita l’única revista de passatemps que existeix en català: L’oci. Actualment editen sis revistes diferents especialitzades en diversos passatemps: sopes de lletres, mots encreuats, autodefinits, sudokus...

CAL La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) va néixer el 23 d’abril de 1996 amb un objectiu clar: el treball per l’assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional. Entre els seus objectius hi ha: garantir un futur digne per a la nostra llengua, presentar la cultura catalana tal com és (innovadora, integradora i desacomplexada), i reivindicar la unitat i l’oficialitat de la llengua, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Per aconseguir-ho, entre altres activitats destaquen l’organització del Correllengua i dels premis Joan Coromines.