A la sala no hi ha pas cabut tothom. Un jutge, un fiscal, un escrivent, cinc advocats defensors i disset encausats. Periodistes i públic aglomerat amb gent a fora. El denunciant, un sergent de la policia armada.
El policia ha declarat en castellà. El fiscal ha manifestat que no sabia prou el català, tot esquitxant de paraules catalanes la seva intervenció. El jutge traduïa en català les preguntes del fiscal. Els encausats han parlat tots en català. Els advocats, en comptes de començar: «Con la venia, señoría» han dit: «Amb prec de paraula i reverència al tribunal».
No s'ha citat cap article ni cap llei, perquè estem en temps nous amb lleis antigues. Això val fins i tot per a l'ús que s'ha fet del català.
S'ha interrogat el policia. S'ha interrogat els encausats. Dues maneres de vestir, dues maneres de parlar, dues maneres de pensar. El policia només es ratificava. Els encausats s'explicaven. El jutge i ei fiscal escoltaven i sembla que ho entenien.
Els encausats havien realitzat el fet amb ànim, no de cometre una falta, sinó d'exercir el dret de llibertat d'expressió.
El fiscal no ha pogut concretar cap acusació i els advocats, per tant, no han hagut d'intervenir en defensa. S'ha suspès el judici perquè faltaven dos dels encausats, fins a l'11 de juliol.
A la sortida els encausats no han volgut signar l'acta perquè no era redactada en llur llengua.
L'1 de març foren segades unes cadenes, però resta encara un camí llarg per a segar les cadenes que retenen els «Joglars».
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina