Llibertat. d'expressió
La PDaD del País Valencià amb Valtonyc
27/03/2017 Drets i Llibertats
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

La PDaD del País Valencià s'ha solidaritzat amb el cantant Valtonyc.  "Considera la condemna injusta i desmesurada. Sobretot tenint present la recent absolució de dos membres de la família Borbó. Per no parlar de la quantitat de corruptes d'alt standing als quals no els ha passat res, o quasi res, per delictes molt més greus, que afecten l'erari públic, i en conseqüència, el benestar dels més necessitats".

Segons la plataforma, "El que pretenen amb condemnes com aquesta és precisament callar les veus crítiques i que ningú no moleste a l'oligarquia hispánica (a la qual també pertany l'oligarquia dels PPCC, per via de negocis i familiar). Però no ho aconseguiran. Perquè gent com Valtònyc, Pablo Hasel, Dia Sexto, i tants altres grups de rap amb lletres serioses i de denúncia, així com molt especialment els glosadors a Mallorca, són gent que creu en els seus ideals. Ells representen una altra joventut que la que ens mostren els medis. Una joventut a la qual se deixa sense futur (com no siga l'emigració, que és una cosa gravíssima) perquè l'oligarquia hispànica de sempre vol mantenir els seus privilegis a tota cosa i, com no han pegat brot en sa vida, volen continuar així, sense treballar i gaudint de privilegis. No veuen que si el país s'enfonsa, ells també s'enfonsaran, però són tan inútils que ni això capten".

Tot i així, remarca que  "hi ha una joventut que és conscient de la situació de gravetat en què es troba. Una joventut seriosa, que llegeix, pensa, es forma i, sobretot, treballa dur, en un Burger King (on com diu la cançó deuria de treballar Urdangarín) o venent per les cases, en condicions de precarietat total i sense massa expectatives. Aquesta joventut no està narcotitzada pels programes d'Ana Rosa Quintana o María Teresa Campos (l'altra telebasura), ni pels luxes falsos del consumisme i de l'hedonisme. És una joventut que es rebela, lluita i sobretot, que vol un futur. I això és el que l'oligarquia hispànica no perdona, que no tinguen tot sota control i el país narcotitzat"