Avui, Esplugues de Llobregat viurà una nova jornada de mobilització (i ja porten més de 25 anys de lluita, tot i la repressió que han patit en defensa de Collserola) en contra del Pla Caufec-Porta de Barcelona arribi a ser una realitat. Per això he volgut començar aquest escrit amb la part final del Missatge ecologista del Cap Indi Seattle en 1854. Una crida que finalitza tot dient «Així s'acaba la vida i comencem només a sobreviure» Ho faig com a reflexió per evitar que en aquesta cruïlla fronterera entre les comarques del Baix Llobregat i Barcelonès es generi un nou atemptat al territori, que esdevindria una nova muralla especulativa

He passat tota la meva infància i joventut entre Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern, m'he recorregut la comarca del Baix de d'alt abaix, i al cap dels anys tanco els ulls m'adono que el paisatge s'alterat considerablement. Allò que havia escrit en nombrosos articles sobre la comarca dient que estava amenaçada per terra, mar, aire i sota terra ha deixat de ser-ho per esdevenir una realitat. Els culpables no només han estat els polítics de la dreta, sinó també aquells que es definien com «progres d'esquerra i cínicament verds» a costa de l'anomenat «creixement» practicaven l'especulació sobre «totxo» i després ho arreglaven tot amb les famoses «mesures correctores», més especulació.

Més enllà de les especulacions immobiliàries hi havia les obres faraòniques a cada municipi. Si Esplugues tenia un poliesportiu, Sant Just havia de tenir un altre, més gran i més modern i així anar fent. Mentrestant, l'esperit de poble s'anava esvaint i cada cop els pobles esdevenien pobles fantasmes.

Cal recordar que l'any 1985 amb la dissolució de la Corporació Metropolitana, segons l'arquitecte, Agàpit Borràs va marcar l'inici del desordre en l'ordenament urbanístic i es va passar a «l'individualisme municipal»

Aquestes pinzellades venen a tomb, si el pla Caufec es fa realitat i perquè ha arribat l'hora de fer un replantejament i canviar el xip o és que no s'ha après la lliçó de la bombolla immobiliària?

Caufec com deia l'arquitecte Josep Oliva i Casas, està format per tres components destriats: Blocs aïllats d'habitatges, parc empresarial i un gran centre comercial. És el típic exemple de model de ciutat domèstica: usos compartimentats, edificis individualitzats i un centre comercial són els components bàsics d'un simple assentament. En aquest línia, Oliva considera que amb CAUFEC és comet un error urbanístic perquè: 1) rebutja la tradició urbana del país, 2) ignora el valor afegit que aporta l'esperit de la ciutat, 3) dilueix l'espai públic fent-lo residual i amorf, 4) desertitza aquest espai públic, 5)augmenta la inseguretat, 6) és poc eficient quant a intercanvi d'informació, 7) no aposta per la complexitat i 8) atempta contra la sostenibilitat. En definitiva ve a dir l'arquitecte que empobreix i degrada el concepte de ciutat.

Oliva considera que té més futur l'Eixample Cerdà, dissenyat fa més de 150 anys, que el plantejament com el el del pla Caufec, els qual s'apropen més a un horitzó urbà semblant al dels Estats Units. A més el pla es considerat una de les operacions urbanístiques més importants realitzada a Catalunya en els darrers anys.

S'ha de començar a fre a tot aquest desgavell especulatiu i urbanístic que ens porta a l'aïllament com a persones i la destrucció del territori com és el pla Caufec

És per això que ha arribat el moment de començar a pensar en clau d'harmonitzar la nació, el país, la comarca i el municipi. De saber quin model volem i no anar muntant «monstres urbanístics» quan trobem un solar sense urbanitzar. O sigui que cal deixar de construir per construir, ja que així no es fa poble, ni es fa ciutat.

Amb aquesta idea estaré avui i sempre amb les companyes i companys Plataforma No al Pla Caufec

... Però, vosaltres camineu cap a la vostra destrucció, envoltats de glòria. Aquest designi és un misteri per a nosaltres, doncs, no entenem per què s'exterminen els búfals, es domen els poltres salvatges, se saturen els racons secrets dels boscos amb l'alè de tants homes, i es atiborra el paisatge dels exuberants pujols, amb cables parlants.

On està el bosc espès?…..Va desaparèixer…..On està l'àguila?…..Va desaparèixer….

Així s'acaba la vida i comencem només a sobreviure

Missatge ecologista del Cap Indi Seattle en 1854