En Xavi Costa ens va deixar el passat dia 6 de gener, el dia dels Reis d'Orient. Un dia carregat de misteri, segons la tradició.

Durant aquests dies vam viure la polèmica pels fanalets a favor de la independència a la cavalcada de Reis a Vic. L'estel solitari es va confondre amb l'estel mitològic que guiava els mags/savis per trobar un nen que havia de convertir-se en el Messies.

Sense caure en el lirisme, aquell dia va fer la sensació que el comiat, la mort, havien fet pas a la vida. Era un dia d'epifania i, els símbols, es van fer presents i es van conjugar per acomiadar el nostre company Xavi Costa. Els símbols i l'acció.  

M'explicaven alguns companys de l'ANC de Cerdanyola que una de les darreres bronques vitals del Xavi va ser una cosa així com: "Collons, ompliu totes les entrades de Cerdanyola d'estelades!" Aquest ímpetu derivava de les darreres citacions a l'Audiència Nacional espanyola, concretament contra Joan Coma. El Xavi estava al final dels seus dies, però va mantenir el coratge i va esperonar com ningú el nucli més actiu a la ciutat.

 Setmanes abans, va ser l'encarregat de fer el discurs a la concentració davant l'ajuntament per protestar per la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós. A pèl, damunt d'una cadira i sense megafonia. També va estar al capdavant el dia van citar Carme Forcadell. I tantes altres vegades.

A la cadena humana prèvia a la de la Via Catalana el setembre del 2013, la seva veu enèrgica animava a fer més llarga la filera de mans entrellaçades: "Tireu, tireu!", que ressonava des de Ripollet fins a Cerdanyola, travessant la passarel·la.  

La veu del Xavi era prodigiosa. Ja no existeixen, o són comptats, els agitadors amb aquella eloqüència i aquella veu. Els anys que va fer de cantaire al grup coral i les cançons entonades a les incomptables marxes excursionistes el van convertir en una persona amb una veu extraordinària. Una mescla perfecta que combinava amb el seu caràcter afable i tenaç.

Del Xavi podríem dir moltes coses, anècdotes incalculables. I la llàstima és que gran part de la seva memòria local i vital es perdrà,  i es perdrà una memòria insubstituïble. I convindria que de mica en mica algú recopilés allò que havia explicat i viscut.

L'ànima del consens i del coratge del Cerdanyola Decideix i de l'ANC va destacar per la capacitat organitzativa, engrescadora, arrelada i oberta, i que exercia una pràctica social amb l'equilibri adequat: fer d'interlocutor amb tots els partits i col·lectius, amb tots els personatges, amb la Casa d'Andalusia, l'associació de veïns de barri  o amb l'administració. Així es va escampar la taca d'oli de l'independentisme a Cerdanyola, on des del no-res es va aconseguir ser la primera ciutat de l'Àrea Metropolitana inscrita a l'AMI.

 En Xavi Costa,  home d'una pasta de les que ja no es fan, ens ha deixat un dia primerenc de Reis. Però per sempre més serà la llum del fanalet, o de la llàntia, o del  gresol independentista a Cerdanyola.