Dels partits guanyadors de les eleccions, el que manté una actitud més positiva davant la meva proposta de futur de l'Assemblea de Catalunya és el Partit Socialista de Catalunya (Congrés). Salvador Coromina, en nom del partit, ha dit: «Nosaltres pensem que les organitzacions de base de l'Assemblea de Catalunya representen una realitat extraordinàriament rica que no ha de desaparèixer... Ara, quan hi ha uns organismes de representació democràtica, com és l'Assemblea de Parlamentaris, continuen tenint un valor com a entitats de mobilització i de reivindicacions concretes de les pròpies comarques, etc. Tot això no pot desaparèixer i cal trobar un tipus de coordinació d'aquestes assemblees i organitzacions de base que, per nosaltres, no passa per l'actual Assemblea de Catalunya. S'ha de coordinar aquest moviment de base, però no pas transformant l'Assemblea de Catalunya, sinó fent una cosa nova. La proposta de Xirinacs té molt valor en el sentit que reconeix l'existència d'uns organismes que són els que han de fer la política en aquests moments i reconeix la riquesa d'aquestes organitzacions de base. Però no estem d'acord que sigui una «transformació» de l'Assemblea de Catalunya» (AVUI, 24-9-1977).

En la permanent de l'Assemblea de Catalunya del dia 18, en Salvador Coromina afegí que no acceptava el nom d'Assemblea Popular de Catalunya, perquè aquest nom s'assemblava massa a l'anterior. Propicià una reunió autoconvocada amb assistència de les organitzacions de base i dels partits per a constituir el nou organisme coordinador i, un cop constituït, podria desaparèixer la presència directa dels partits.

En resum, accepta tot el fons de la proposta i posa objecció només a la continuïtat envers l'Assemblea de Catalunya i al nom, que podria indicar una certa continuïtat.

Em penso, doncs, que podem comptar amb el seu suport. Però, per què aquesta al·lèrgia a la continuïtat? Una de les meravelles de la política anglesa és la de la transformació gradual de les seves institucions sense trencaments amb la tradició. Així es realitzà la seva revolució burgesa sense, gairebé, vessament de sang. Que diferent fou la revolució francesa ¿Per què aquest terror a transformar l'Assemblea de Catalunya, sense dissoldre-la, sense trencar els lligams estimats amb el passat? Els quatre punts són encara vigents. Es podria afegir-hi un cinquè punt, que aproximadament digués: «L'Assemblea de Catalunya assumeix les funcions d'enquestadora, crítica i mobilitzadora davant les necessitats del poble i de la manera de resoldre-les, funcions que, d'altra banda, fins ara, sempre ha exercit. I renuncia a les funcions del poder públic i a presentar candidats a les eleccions polítiques».

No valdria una Assemblea Popular de Catalunya així?