La presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca i portaveu de la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses, Maria Antònia Oliver, enfronta amb "moltíssima il·lusió" les primeres jornades de l'exhumació de la fossa de Porreres: "és un fet històric perquè a la fi s'ha aconseguit seguir les investigacions sobre aquesta fossa i perquè es duu a terme amb transparència, com ha de passar en democràcia".

En aquest sentit, Oliver destaca l'aprovació de la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme per part del Parlament balear, el juny passat, i afirma que col·lectius com Memòria de Mallorca "fa molts anys que lluitem aquesta norma; l'exhumació s'ha de realitzar amb el Govern devora i amb normalitat. Això és molt reparador per a les famílies de les víctimes".


Presons de Palma

Les investigacions de l'associació Memòria de Mallorca apunten que les persones enterrades a la fossa de Porreres van ser, oficialment, "alliberades" de les presons de Can Mir i Can Sales de Palma; conduïdes al cementiri de Porreres i assassinades i enterrades en aquesta fossa. Els projectils trobats en les primeres exhumacions confirmen "assassinats pel feixisme", segons l'antropòleg i metge forense Francisco Etxeberria.
Segons aquest investigador, l'orientació d'alguns cossos de manera "cristiana" indica també enterraments previs a la Guerra Civil. Etxeberria ha informat que els més de deu cossos trobats "estan disposats en orientacions diverses i això confirma que van ser llançats junts a la fossa". També es contempla "l'ús de la fossa per a les víctimes de famílies pobres", segons es desprèn dels "cossos enterrats sense orientació ni fèretre".


Els nins de Porreres

La fossa d'aquest poble mallorquí manca de documentació oficial, però s'ha investigat a partir de testimonis que han sabut assenyalar l'indret concret en què exhumar. "Moltes persones de Porreres ens han dit on duien la gent a matar; eren els nins que vivien al poble en l'època de la repressió". Les investigacions apunten a l'enterrament d'uns 120 cossos: "és molt complicat matar tanta gent i amagar-ho; també hi ha cinc dones; tot indica que són en aquesta fossa. Estic convençuda que podrem obrir les altres fosses si les trobem. Estaré molt contenta perquè el patiment d'aquesta gent –que va patir tantíssim– haurà servit també per obrir-ne la resta", ha apuntat Oliver a l'emissora Ona Mediterrània.

"Els hem posat en llibertat, hauran partit a Menorca o a zona republicana". Aquesta va ser la resposta que van rebre les famílies que van acudir a demanar el parer de les víctimes. Oliver explica que les autoritats van negar sempre cap mort. "Aquestes persones posades en llibertat mai no van tornar a casa; alguns infants van pensar durant molt temps que el pare havia fugit a França o els havia abandonat". Així, la desaparició d'aquests cossos no està escrita a cap registre: "les viudes no eren viudes; els orfes no eren orfes. No els podien inscriure perquè no estaven morts oficialment".

La presidenta de Memòria de Mallorca concreta que la repressió "va fer desaparèixer els morts físicament i socialment". Les famílies no podien acudir enlloc i aquesta incertesa va ser una doble mort: "primer te'l maten i després t'ho neguen".


Instruccions del Govern Espanyol

Oliver no dubta en apuntar que "per nosaltres està molt clar que hi ha pressions i instruccions del Govern espanyol –perquè la Fiscalia és l'Estat espanyol–, perquè això es dilati en el temps i les afectades no puguin declarar als jutjats". Per exemple, recorda que amb "aquesta llei de fosses el Govern Balear és competent, però amb l'exhumació de la fossa de Sant Joan no teníem el Govern devora; vam tenir el suport de la batllessa Catalina Gayà, però vam exhumar amb por".

En aquest sentit, Oliver insisteix que "la fossa de Sant Joan estava molt documentada i la situació va ser diferent de l'exhumació d'aquests dies: vam exhumar a Sant Joan però no haguéssim pogut exhumar a Porreres sense aquesta llei i sense l'habilitació de professionals en arqueologia, antropologia o medicina forense dels que ara no disposem a Mallorca".

Amb tot, Oliver ressalta que "els nets, fills, germans, cosins, cosines... tota la família pateix i està implicada en la cerca quan desapareix algú". Memòria de Mallorca ha recollit la sol·licitud d'aquestes persones i ha conegut a "gent que patia moltíssim o que ha vist patir les seves famílies". A parer seu, les víctimes d'aquesta fossa i de la repressió "són de tots i totes, perquè sense elles no s'entén la democràcia", mentre recorda que la fossa de Porreres és una fossa "amb un significat molt especial i feia molts anys que reclamava justícia".