La detenció de l’alcaldessa de Berga Montse Venturós per part dels Mossos d’Esquadra ha indignat la CUP i ha generat tensió entre l’esquerra independentista i Junts pel Sí. El diputat de la CUP Benet Salellas considera que un govern independentista “hauria d’haver actuat d’una altra manera” davant del procés judicial contra l’alcaldessa per haver penjat la bandera estelada al balcó de l’Ajuntament. En canvi, la consellera de la Presidència, Neus Munté, assegura que els Mossos “només compleixen amb les seves funcions”. Per a gran part de la CUP la detenció de Venturós és la prova del cotó que el govern de Junts pel Sí no té intenció d’aplicar la desobediència davant l’envit de l’Estat i que, si no ho ha fet ara per una qüestió menor relacionada amb un conflicte de banderes, tampoc ho farà el dia que el jutge ordeni als Mossos retirar les urnes del referèndum.
En tot plegat, hi ha diversos interrogants que planaran en l’ambient i que és important tenir presents per entendre les relacions de Junts pel Sí i la CUP, ja prou deteriorades després de l’episodi dels pressupostos i la qüestió de confiança.
Si el govern envia els Mossos a detenir Venturós... que passarà si un jutge ordena retirar urnes?
En el full de ruta pactat entre Junts pel Sí i la CUP s’hi contemplen una sèrie d’accions polítiques (començant per l’aprovació d’una llei de transitorietat jurídica i acabant amb un referèndum) que de ben segur seran impugnades i suspeses per la justícia espanyola. Quan això passi, què farà el govern de Junts pel Sí? Aquest és el gran interrogant que es planteja la CUP i que caldrà respondre en l’actual cicle polític. Perquè si amb un procés com el de Montse Venturós, relativament menor, la decisió d’Interior ha estat acatar les ordres de la justícia espanyola… Què passarà quan es prohibeixi el referèndum o si el Tribunal Constitucional decideix inhabilitar la presidenta del Parlament? Existeix el múscul, la consistència i la determinació política per emprendre accions de desobediència des de les institucions catalanes?
Gimnàstica desobedient o Gran Dia de la Desobediència Total?
La convicció de gran part de Junts pel Sí és que la ‘gimnàstica desobedient’ que practica la CUP a l’estil llibertari de Garcia Oliver és contraproduent, i que cal concentrar totes les forces en un Gran Dia de la Desobediència Total. Aquesta una opció legítima i no mancada de raó, tot i que a hores d’ara ni Junts pel Sí ni el govern han clarificat quina seria i quan es realitzaria aquesta gran acció desobedient. La convocatòria i realització del referèndum? L’aprovació de la llei de transitorietat? Una hipotètica declaració d’independència posterior a tot plegat? A més, tot sembla indicar que els envits de l’Estat, més grans o més petits, seran constants durant els pròxims mesos. Quantes detencions d’alcaldesses, alcaldes i diputats en mans dels Mossos d’Esquadra pot aguantar el procés?
Es podria haver gestionat la detenció de Venturós d'una altra manera?
Per què a l’alcaldessa de Berga se la deté a les set del matí en el seu domicili particular? Quants alcaldes i alcaldesses investigats per delictes molt més greus de corrupció o frau han estat detinguts les 7 del matí als seus domicilis particulars, ja sigui pels Mossos, la policia o la guàrdia civil? Més aviat pocs. No hi havia una altra manera de fer-ho? Per què els Mossos no s’han personat, per exemple, a les dependències municipals, on Venturós no hauria estat sola sinó acompanyada? Potser Interior temia que la presència d’altres electes o de treballadors municipals hagués pogut evitar l’acció policial, a l’estil dels desnonaments aturats per la PAH? I si ho temia… Ha volgut evitar a consciència un escenari d’aquest tipus?
On és l'estratègia antirrepressiva unitària de l'independentisme?
A l’independentisme li manca una estratègia unitària davant dels cops judicials de l’Estat. I la necessitat d’una estratègia unitària figura en l’ABC de qualsevol manual antirepressiu. Passa, però, que a Convergència això dels manuals antirrepressius potser queda una mica lluny. Els Mossos són policia judicial i per tant actuen en aquest cas concret per ordre d’un jutge. Com a funcionaris, estan obligats a complir la llei (una altra cosa seria que, a títol individual, hi hagués Mossos que decidissin practicar la desobediència). Però què en pensa el conseller d’Interior de tot plegat? Jordi Jané és el responsable últim dels Mossos. Existeix la voluntat política per part del govern d’afrontar aquestes situacions d’una altra manera? Junts pel Sí i la CUP han debatut a fons aquestes qüestions? Què en pensen l’ANC i l’Òmnium? Avui Benet Salellas afegia un element rellevant al debat: “si hem de tenir les competències d’Interior per detenir electes, val més no tenir-les”. Pot semblar una ’boutades’ però no és un debat menor.
Amb una alcaldessa al calabós, el món convergent ha de revisar el discurs de 'pals a les rodes' de la CUP
La crítica de la CUP a l’acció dels Mossos ha merescut respostes també molt crítiques per part d’alguns espais polítics. Per exemple, com ha dit Pilar Rahola, que criticar la policia catalana és “caure en el parany d’Espanya”. És lògic que la CUP s’emprenyi amb aquesta mena de comentaris. La CUP ha rebut durant alguns mesos crítiques duríssimes des d’alguns àmbits del sobiranisme, que han fins i tot posat en qüestió les conviccions independentistes d’aquesta formació i la seva lleialtat al procés. S’ha deixat escrit que la CUP no era independentista i que l’independentisme només podia comptar amb els diputats de Junts pel Sí. Però resulta que és la CUP qui està aguantant en primer terme l’envestida judicial de l’Estat. Quan Mas o Homs han estat al punt de mira, la CUP no ha posat cap ‘però’ a la solidaritat. Des de l’entorn de Junts pel Sí caldria revisar profundament el discurs dels ‘pals a les rodes’ si no es vol incrementar la tensió amb l’esquerra independentista.