Amb retard m’arriba la notícia de la mort de Ferran Marull i Duran (1924- 2016) a la seva vila de Calonge, on residia des  que va tornar del seu l’exili a París. el 1992. F. Marull  ingressa al Front Nacional de Catalunya (FNC) el 1942. El 1946 mentre cursa estudis de Dret a la Universitat de Barcelona impulsa la represa de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)

Participa a la Ia Conferència del FNC que es realitzà a Dosrius (Maresme) el 18 d’abril del 1946. Fent equip amb en Jaume Castells i Lluelles, col·loquen una càrrega explosiva  de 8 cartutxos de dinamita al local del Sindicato Español Universitario (SEU) a la Universitat de Barcelona, ho fan al migdia quan el local era buit, en aquest local els falangistes, torturaven els estudiants sospitosos de catalanisme. Forma part de l’escamot que ha de situar banderes catalanes a l’estadi de Monjuïc.

S’exilia el 1949, a París on es guanyà la vida fent de fotògraf de carrer, tasca que convertiria en professió; les seves fotos del maig del 68 –on va ser ferit al cap en una carrega policial- li van donar gran relleu i renom. El Grupo Zeta el va contractar com a corresponsal.

Amb ell desapareix l'últim dels membres de la Secció Militar del Front;  altres companys l’han precedit en el camí. Ell ha tingut l’oportunitat de veure l’esclat de joia del nostre poble en el camí cap a l’alliberament, ha estat gràcies al seu esforç, la seva lluita, en els temps més difícils del franquisme que hem pogut arribar on som. Sempre el tindrem present i, en record a la seva memòria, nosaltres seguirem endavant.

Que la terra et sigui lleu, amic i company.

Robert Surroca i Tallaferro

(Us acompanyo una fotografia, del juny del 2008, durant l’acte d’inauguració, a Barcelona, de la seva exposició sobre el maig del 68. D’esquerra a dreta: Joaquim Ferrer Mallol, Robert Surroca Tallaferro, en Marull, Teresa Clota i Joan Agut Rico, tots ells militants del FNC.)