Una mutació important es va produint en els ambients de les presons. El canvi de la dictadura a la democràcia al país es reflecteix en el món penitenciari per un canvi d'un sistema repressiu a un sistema educatiu. La concepció educativa de la tasca penitenciària és en ascens. La contrària, disminueix. Però existeix, i hi ha conflictes continuats tant a nivell de funcionaris com de presos.

En la situació repressiva els funcionaris durs cercaven el suport dels presos més antisocials, mafiosos, espietes, violents. Ara els funcionaris democràtics col·laboren amb una fracció de presos més assenyada, més solidària i no violenta que, en general, constitueix el nucli central de la COPEL. Abans hi havia guerra perpètua entre funcionaris i presos no domesticables. Ara s'ha encetat aquella col·laboració imprescindible per a tota tasca educativa. Hi ha diàleg perquè hi ha interlocutors vàlids. Cal, doncs, no trencar aquest inici de recuperació d'unes relacions constructives en un terreny tan difícil. Es el moment bo per a atendre les reivindicacions d'aquesta fracció. Volen aprofitar l'entrada en la nova etapa més democràtica per a refer llurs vides.

Això ho escric pensant sobretot en tanta població espaordida per la creixença de la delinqüència al carrer. Si ara la societat no és generosa amb aquells que tracten de rehabilitar-se i de rehabilitar molts altres companys seus, després es trobarà amb les conseqüències de l'odi i de la frustració acumulats d'unes persones que tard o d'hora tornaran a sortir al carrer i que crearan aleshores problemes multiplicats.

Cal que la població no es deixi enganyar per certes maniobres de responsables amb mentalitat no democràtica, que envien a la llibertat els presos més antisocials per desprestigiar aquesta llibertat, mentre retenen i provoquen els presos que realment farien un bon ús de la llibertat. Cal que la població sàpiga discernir les declaracions dels presos socials d'aquelles que provenen de presos antisocials. Abans, el pres modèlic era el més servil amb les autoritats i el més aspre envers els seus companys. Ara apareix, per sort, una raça nova de presos responsables i solidaris que cal que siguin acceptats i atesos pels funcionaris i les autoritats de presons, per les autoritats judicials, per la força pública i pels ciutadans en general; als quals demano que superin llur egoisme i sàpiguen obrir els braços ara als presos responsables per tal d'evitar l'agudització de la delinqüència en el futur que serà dels nostres fills.

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina