La biblioteca Carles Morató de Solsona acollirà aquest dissabte, dia 3 de setembre, a dos quarts de nou del vespre, la presentació del llibre Poble català, posa't a caminar, obra dels doctors en història Josep Calvet i Oriol Luján. Participaran en aquest acte l'economista i activista Arcadi Oliveres i el polític sobiranista Àngel Colom, que en signen el pròleg i l'epíleg, respectivament. Els presentarà el doctor en història solsoní Jordi Guixé. És un acte organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès amb la col·laboració del Centre d'Estudis Lacetans i l'Ajuntament de Solsona en el marc de la programació de la Festa Major.
Aquest llibre homenatja la Marxa de la Llibertat amb motiu dels seus 40 anys. Aquesta mobilització va ser una acció desenvolupada per diversos grups de persones l'estiu de 1976 per propagar les reivindicacions de l'Assemblea de Catalunya: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Caminaven des de diferents indrets dels territoris de parla catalana i, a Catalunya, van confluir a Poblet l'Onze de Setembre. Aquesta iniciativa, considerada la primera desobediència civil a Catalunya després de la mort del dictador Francisco Franco, tenia per objectiu reclamar el retorn de les llibertats democràtiques al país i despertar socialment un debat vers l'autodeterminació dels Països Catalans. Fou un moviment amb un marcat caràcter no violent, impulsat inicialment per l'entitat Pax Christi i després assumit per altres associacions sobretot procedents del cristianisme.
Fins ara l'única referència de la Marxa de la Llibertat era bàsicament el llibre 40.000 hores detinguts, firmat l'any 1977 per dos marxaires, Àngel Colom i Jordi Rosés. Amb la publicació d'aquesta nova obra d'entrada s'ofereix una mirada actualitzada d'aquells fets, contextualitzant-los en el moment polític de la Transició. Així mateix, la investigació inèdita portada a terme ha permès ressaltar la repercussió que va tenir la marxa en la Transició catalana.
Detalls inèdits
El llibre Poble català, posa't a caminar ofereix detalls de facetes fins ara poc conegudes, com l'organització interna, l'evolució dels diversos itineraris, comarca per comarca o les dificultats per arribar a Montblanc i Poblet al final del trajecte, i destaca com a testimoni de diversos aspectes repressius fins ara també poc explorats, constants detencions i quantioses multes imposades per part dels governadors civils.
En molts pobles i ciutats els organitzadors de la Marxa per la Llibertat van convertir-se en el plançó de les formacions polítiques que es preparaven per l'arribada de la democràcia. Al mateix temps, aquesta mobilització va deixar un important llegat social en dos àmbits: la lluita no violenta i la demanda pel dret d'autodeterminació.
Fonts de l'obra
El llibre es basa en la recerca efectuada als fons procedents dels antics governs civils catalans. Es tracta de documentació policial fins ara no estudiada, en la qual s'inclou un llistat dels detinguts i multats a les comarques de Lleida com a exemple de la magnitud de la repressió. També s'han realitzat entrevistes als organitzadors més destacats de la marxa i a diferents protagonistes en pobles i ciutats. Tots rememoren la seva experiència quaranta anys després.
Els autors
Josep Calvet (La Pobla de Segur, 1965) és doctor en història i investigador del Servei d'Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida. Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus. Entre les seves publicacions destaquen Les muntanyes de la llibertat. El pas d'evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944 (L'Avenç, 2008) i Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Milenio, 2014).
Oriol Luján (Navarcles, 1984) és periodista, doctor en història i investigador del grup de recerca Grup d'Història del Parlamentarisme (Universitat Autònoma de Barcelona). S'ha especialitzat en l'estudi del liberalisme polític en les dècades centrals del segle XIX, temàtica sobre la qual ha versat la seva tesi doctoral i diversos articles en revistes especialitzades. També ha cultivat l'interès per la transició a la democràcia. En aquest sentit, ha publicat El pacte per la llibertat: L'Assemblea del Bages (1971-1979) (Zenobita, 2011).