Aquest dilluns a les 17h, la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent retrà homenatge a l’escriptor, editor, traductor i pensador Manuel Costa-Pau, que va morir a finals del passat mes de maig a l'edat de 80 anys. L'acte comptarà amb la participació de Josep Guia, vicepresident del Patronat de la FUCE; Marta Costa-Pau, periodista i editora; Enric Pujol, historiador i periodista i Antoni Sant, advocat i escriptor.

Costa Pau, compromès amb els ideals d'alliberament nacional i social que constitueixen la base de la Universitat Catalana d'Estiu. Personalment va assistir sovint a les diferents edicions de la universitat i va establir una relació amical amb molts dels assistents que han esdevingut assidus d'aquesta manifestació cultural anual. Per això els seus amics i familiars han pensat que seria un lloc adient per fer-hi un acte de recordança i homenatge.

Costa-Pau es donà a conèixer com a poeta amb Mont perdut (1955) i figurà en diferents antologies com ara l'Antologia de la poesia social d'Àngel Carmona (1970). En l'àmbit assagístic, despuntà amb l'obra Turistes, sirenes i gent del país (1967). En aquest assaig, Manuel Costa-Pau parla del fenomen del turisme als Països Catalans. Llibre molt reeixit, se'n van fer diverses edicions i es traduí a diverses llengües. Parla del fenomen del turisme als Països Catalans. Va ser un èxit editorial, qualificat de «llibre deliciós» pel Petit diccionari amb knack, codificat segons la manera «picant i seductora» d'Ann Jellicoe (1971). El llibre ha estat i és referent de molts treballs sobre la realitat catalana contemporània. Xavier Ferrer, historiador, el proposa com a text imprescindible. Al seu moment, Francesc Roca i Àngel Carmona destacaren Turistes, sirenes i gent del país com una obra d'anàlisi comparable a Els altres catalans, de Francesc Candel, o Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Fou director de l'Enciclopèdia Ulisses, la qual va dedicar tot un volum a Els Països Catalans (1984), que va dirigir i que redactà en bona part. Fundà l'editorial «Llibres del Segle» i la revistaLletres a plom. Darrerament va redactar la trilogia novel·lística «Encontres amb Thànatos», integrada perJanna (2010), Diana Palmer (2015) i Íngrida-Àfica (en premsa). També fou un pedagog rellevant: féu de mestre de català per a Òmnium cultural durant el franquisme i exercí de professor a El Collell, on tingué, entre molts altres alumnes, l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont (el qual li ha reconegut públicament el seu important mestratge).