Aquestes dies, el senyor Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, ha estat objecte de diversos atacs verbals de caràcter homòfob, per la seva condició d'homosexual, arran d'haver substituït el nom del carrer de Salvador Gros pel de Font de la Noguera. El canvi de nom era pertinent, ja que Salvador Gros va ser un feixista terrassenc que es va apuntar voluntari a la División Azul, i que, pel fet d'haver mort en combat, va ser homenatjat pel franquisme local dedicant-li un carrer. Aquest canvi, però, no ha agradat gens als hereus ideològics del franquisme, que, en no tenir arguments intel·lectuals per oposar-hi, han recorregut a l'amenaça, a l'insult i a la desqualificació personal. Això, però, no és pas nou, ja que l'any 2014, molt abans, doncs, de canviar el nom del carrer esmentat, el senyor Ballart ja havia rebut un seguit d'atacs a les xarxes socials pel sol fet d'haver explicat que era homosexual. És a dir, que no tots els atacs rebuts per aquesta raó provenen de feixistes manifestos, sinó de ciutadans pretesament demòcrates que es vanten de ser-ne.

Com veiem, aquí es barregen dues qüestions que no tenen res a veure: una, el canvi de nom d'un carrer; i l'altra, la condició sexual de l'autoritat que fa aquest canvi de nom. Amb relació a la primera, només dir que l'únic retret que jo faria al senyor Ballart és que el seu partit, el Partit Socialista, hagi necessitat més de trenta anys de govern municipal per esborrar aquesta simbologia feixista de la ciutat. Ja sé que es podria dir el mateix d'altres viles i ciutats, i jo ja ho he dit, però ara parlem de Terrassa. El feixisme és un càncer per a la humanitat, i glossar-lo significa, entre moltes altres coses, glossar un règim sota el jou del qual les persones homosexuals, com el senyor Ballart, es veurien estigmatitzades, perseguides o agredides, i els escriptors antifeixistes, com jo, seríem agredits, empresonats o assassinats.

Pel que fa a l'homofòbia, cal dir que és una de les xacres més repugnants de la cultura patriarcal. Són tants segles de culte al mascle, tants segles de supremacisme masclista, que hi ha homes que necessiten satanitzar l'orientació sexual d'altres homes per defugir les seves pròpies inseguretats o per sentir-se "més homes", cosa que s'agreuja amb la ideologia feixista. Feixisme i homofòbia formen una parella molt ben avinguda. Tanmateix, ves per on, és entre els feixistes on, si hi aprofundíssim una mica, trobaríem un elevat percentatge d'individus que, per tal de compensar el pànic que senten a "descobrir-se" sexualment, es dediquen a baladrejar, a insultar o a amenaçar els homosexuals. Això sí, a les xarxes socials ho fan de manera covarda, és a dir, de manera anònima, amagant la seva identitat. No s'adonen que, d'acord amb els "valors" de la cultura masclista que tant veneren, la valentia, la gallardia, el coratge... són atributs mascles dels quals ells n'estan mancats. Haurien de reflexionar-hi, perquè, sempre segons la seva bíblia masclista, això d'amagar-se només ho fan els "faldilletes".