Per sota les aparences i les paraules hi havia tres posicions principals. La primera fou la dels partits guanyadors de les eleccions (FNC, PSC (C), PSC ( R), PSUC, UDC, CDC), llevat d'ERC, els quals amb el PTE i tres delegacions més votaren per la dissolució i no assistiren a la sessió de la tarda. En total deu vots. La segona fou la dels partits no guanyadors (EN, Gent Nacion. Indep., PSAN, PSAN-P, OCE-BR, ORT i, ben segur, P. Com. Cat.) que, amb sis altres delegacions, votaren al matí per la transformació, però a la tarda impediren l'exclusió de la representació directa dels partits en la nova assemblea tot propiciant una continuïtat de fet. En total tretze vots. I la tercera fou la dels grups: CANVI, CINC, Captaires, No alineats, Granollers, Sarrià, Urgell, pro Nobel i una llarga llista que al matí votaren transformació o abstenció i a la tarda -els pocs que resistiren fins al final (vuit vots)- propiciaren l'exclusió de la representació directa dels partits o s'abstingueren i que, de fet, estan per una transformació profunda de l'Assemblea. A aquests, també els podríem afegir, potser, el MUM i Banyoles, que al matí votaren dissolució, però assistiren interessats a la reunió de la tarda.
Tres tendències. El consens fou impossible per les greus tensions entre les dues primeres posicions. La primera abandonà l'Assemblea al matí. La segona i la tercera es debateren tota la tarda amb dos models d'Assemblea difícilment conciliables, tot i tenir alguns punts en comú. S'ha ajornat fins al dia 27 la decisió de com serà aquesta Assemblea transformada.
L'Assemblea de Catalunya, que havia estat «el poble català en lluita», ara és un fantasma del que fou. Ja no arrossega masses. Cap partit, fins ara, no se l'ha poguda fer seva i les lluites aspres i llargues han anat cansant les originalment il·lusionades delegacions de les assemblees de base, que van desapareixent de l'escena silenciosament. El poble va perdent uns estris que necessitava. La societat es va massificant i això satisfà els depredadors. Els grups primer i segon, ambdós encapçalats per partits, són durament bel·ligerants entre si. El grup tercer potser resultarà utòpic. Com utòpica resultarà la meva idea de democràcia amb rostre humà i la meva proposta de transformació de l'Assemblea, que està a punt de desaparèixer engolida per les ferotges lluites dels partits.
He insistit tant en la no representació directa dels partits a l'Assemblea per la trista experiència observada a les sessions dels darrers anys, posat que els partits ja tenen espai propi legal o tolerat (com la mateixa Assemblea) en la societat. A més, ja tindrien presència a l'Assemblea per mitjà de les delegacions que els triïn com a representants. Ara tenen representació doblada. Això no es tolera en cap assemblea del món.
Les lluites entre els partits són el càncer de l'Assemblea, i el control exclusiu de l'Assemblea per un partit o grup de partits mena a la pèrdua irremeiable de la seva potencialitat unitària.
Els partits del primer grup se n'han anat. Ara, que reflexionin seriosament els partits del segon grup que no ho volen fer. La gran massa del poble espera un organisme unitari de base, senzill i obert, adequat a les seves necessitats actuals.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina