El col·loqui "La victòria contra el feixisme: Barcelona 1936", realitzat ahir al matí a la Universitat de Barcelona, va ser el primer acte acadèmic d’una sèrie d’activitats programades amb el suport del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat al voltant del 80è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil espanyola.  La jornada, organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM), proposà una reflexió al voltant de la primera derrota feixista a Europa, analitzant des de diferents perspectives els aspectes clau de la resistència, amb èmfasis en el paper de les dones i les brigades internacionals.

Jordi Guixé, director de l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, va cloure l’activitat remarcant que cal insistir en la recuperació del passat recent amb preguntes sobre els esforços públics per recordar traumes col·lectius com la Guerra Civil, "un patrimoni dolorós però transformador en valors ètics, democràtics i solidaris". En aquest sentit, l'historiador ha reivindicat espais de reflexió entorn la memòria per complementar la recerca i el treball acadèmic. "Acceptar que les memòries són conflictives és un signe del fet que estem avançant", ha conclòs  Guixé.

La sessió de benvinguda va anar a càrrec de Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, acompanyat d'Albert Royo, secretari general del DIPLOCAT, i del conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. El conseller va posar en relleu la necessitat de persistir en la recuperació de la memòria, destacant que “en un món on encara trobem guerres i refugiats les polítiques de memòria tenen una importància cabdal”.

La conferència inaugural de Georges Mink, professor del Col·legi d'Europa a Natolin (Polònia) i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica de França (CNRS), es va centrar en fets de la seva memòria personal: la història del seu pare. Emmanuel Mink, jueu polonès establert a França i jugador de futbol, va venir a Barcelona l'any 1936 per participar en l'Olimpíada Popular que s'havia de celebrar a partir del dia 19 de juliol com a protesta davant dels Jocs Olímpics oficials que se celebraven a Berlin. En esclatar l'aixecament i cancel·lar-se l'Olimpíada, va decidir quedar-s'hi per fer costat als defensors de la República. Va tornar a França en acabar la Guerra Civil, va ser empresonat  pels Nazis durant la Segona Guerra Mundial i deportat a Aushwitz. Per a Mink, en el context mundial actual –amb múltiples esclats de violència, desigualtats creixents i corrents xenòfobs i euroescèptics a l'alça– recordar el que va passar a Barcelona aquest juliol de 1936 és fonamental per entendre valors com solidaritat i democràcia. "Hem de recordar i defensar aquests valors abans que no sigui massa tard".

El periodista Ignasi Aragay, director adjunt del diari Ara, va presentar la taula rodona d'experts destacant la necessitat de seguir explicant què va passar en aquests 80 anys des de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. "Hem d'omplir aquest buit". Tot seguit, José Luís Martín, catedràtic d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, va analitzar els factors que van permetre que el cop militar fracassés, en un primer moment, a Barcelona i seguidament a tot Catalunya. Segons Martín, la guerra es va perdre com a conseqüència dels desequilibris militars entre els dos fronts i la divisió social, política i d'interessos de la rereguarda. Segons ell, aquesta va ser una derrota moral i cultural, que va permetre que el dictador morís al llit.

Mary Nash, catedràtica d'història contemporània de la Universitat de Barcelona, va explicar la participació de les dones que es van mobilitzar en defensa de la democràcia i dels drets que havien adquirit. Segons la historiadora, les 80 mil afiliades aportades al conjunt de la resistència – especialment a la rereguarda – representaven una resposta col·lectiva i plural de les associacions de dones antifeixistes. Per a Nash, la figura de la miliciana és una de les imatges més innovadores en el discurs revolucionari i antifeixista, i es va convertir fins i tot en símbol de la resistència. "Però la miliciana no va ser mai una figura còmoda, i tots els sectors polítics qüestionaven la seva presència al front", ha explicat Mary Nash.

Finalment, Robert S. Coale, professor d'Estudis Hispànics a la Universitat de Rouen (Normandia) i representant de l'Abraham Lincoln Brigades Archive a Europa, ha fet una descripció minuciosa de la composició de les Brigades Internacionals, del perfil dels brigadistes i del rol que van jugar en el conflicte. El total de voluntaris va arribar a 35000, un terç dels efectius que van enviar Alemanya, Itàlia i Portugal al bàndol feixista. Ell també va ressaltar que la Brigada Lincoln era, oficialment, un batalló – el 15è – anomenat com a Brigada per ta d’estimular la participació nord-americana al voluntariat militar.

Durant la jornada també es va presentar el vídeo commemoratiu "La victòria contra el feixisme: Barcelona 1936", produït per l'EUROM i DIPLOCAT. Fet amb imatges d'arxiu i animació gràfica, l'audiovisual de dos minuts il·lustra l'esclat de la Guerra Civil a Barcelona durant la matinada del 19 de juliol de 1936, i ret homenatge a la resistència ciutadana.