Dimarts se'ns informava d'un pas més en l'escalada repressiva contra tota lluita en defensa de les classes populars, de les més febles, de la transformació social.

Se'ns deixava ben clar que la protesta contra el poder, les desigualtats, les injustícies i la transformació social no pot ser tolerada ni permesa.

Se'ns deixava claríssim que la pau social a la comunitat educativa, com a tota la societat, s'ha de mantenir al preu que sigui.

I el preu, són 27 persones en un procés judicial kafkià, que comença amb una llista negra, més pròpia de la Gestapo, d'aquelles persones que es mobilitzen, que molesten. Una llista negra feta pel rectorat d'una universitat i entregada diligentment a comissaria, feina ben feta, com si ho haguessin feta tota la vida. I segueix, amb una investigació malaltissa del cos de Mossos d'Esquadra, que parla de complots malèfics per enderrocar el règim, i cal dir que en això, només en això, tenen raó. Però no acaba aquí, segueix amb denúncies de vicerectores i governs de la UAB que sempre s'han autoanomenat progressistes; denúncies amb llistats de noms que la UAB nega en una nota de premsa haver confeccionat però que dies més tard es demostra que mentien quan apareixen, les llistes i les declaracions de la vicerectora entre les diligències policials; denúncies que precedeixen l’enèsim absurd d'una fiscalia que suma anys i anys de presó a totes aquelles persones que s'han atrevit a desafiar-los.I en sumem més de 300, en penes d'entre 11 i 14 anys contra cada una de les 27 dissidents.

Dissidents en defensa de la Universitat pública, dissidents entossudides en defensar els seus drets com a estudiants, com a professores i com a treballadores. 25 estudiants, 1 membre del professorat i 1 del pas que van atrevir-se a reclamar a l'equip de govern de la UAB que complís amb els compromisos aprovats al claustre. Sí, això reclamava la tancada al rectorat que ens ha dut fins aquí, que l'equip de govern complís amb els acords del màxim òrgan de representació de la universitat, simplement això. Acords com la reducció de taxes universitàries, la implementació d'ajudes pel transport públic o la retirada d'expedients contra estudiants que s'havien mobilitzat anteriorment. Acords, que per cert, a hores d'ara encara no han complert

Dissidents en definitiva per ser part d'un moviment estudiantil a la UAB però també dels moviments socials, populars, de l'Esquerra Independentista, i per tot això, els volen donar un càstig exemplar.