Poemari d’Enric Piera
El poemari de Piera té 89 pàgines i recull poemes escrits entre els anys 2011 i 2015 (Geografia ambigua: 2011; Galetes assortides: 2011; Producte interior brut: 2014; Amb un 6 i un 4 faig el meu retrat: 2015), i uns poemes dispersos de compromís polític. Anteriorment Piera havia publicat un sol llibre de poemes, Miniatures salvatges (Parnass Ediciones, 2013).
Està prologat per Francesc Parcerisas, qui va ser professor seu en el Taller d’Escriptura a l’Ateneu Barcelonès. El disseny d’aquesta edició, realitzada per un grup de companys del poeta traspassat l’agost de 2015, ha estat realitzada pel dissenyador Jordi Mascarell.
Precisament el poeta Parcerisas destaca al seu pròleg alguns dels seus versos, com els següents:
Independència per decidir el millor
sobre aquest mal dolent que em tenalla
i del país que no m’accepta tal com sóc.
Una vida sense càncer i Espanya.
Bé està
el que bé acaba,
encara que
estigui malament.
Els promotors de l'edició d'aquest recull de poemes han explicat que els beneficis de la venda d’aquest poemari, editat i imprès per un grup de companys del poeta cerdanyolenc, seran destinats íntegrament al menjador solidari Amics de Mossèn Rosell de Cerdanyola.
En Piera independentista i actiu
L’Enric Piera Angelet va morir el passat 13 d’agost. Els seus companys han destacat que posseïa "una memòria local extraordinària gràcies al fet que durant dècades havia format part de col·lectius contestataris, populars, culturals. Amb 61 anys era d’aquelles persones que podien explicar moltes coses de Cerdanyola, tafaneries, anècdotes, perspectives..."
En la seva joventut havia format part de Bandera Roja"quan Cerdanyola bullia en protestes contra el règim, fins al punt que Fraga Iribarne la va comparar amb els fets de Vitòria de 1976. I any rere any va formar part del moviment ecologista. I de la Comissió de Festes de Sant Martí. I del Ramat de Pedres, i del Correllengua... Sempre amb el seu caient llibertari i jocós, i amb una identitat arrelada a la terra, a la llengua i a la cultura del país."
També va ser un membre actiu en el primer grup que va impulsar la idea de fer una consulta sobre la independència a Cerdanyola, i una cara visible de Cerdanyola Decideix, que va fer possible la consulta del 2009, i més endavant va dinamitzar el nucli de l’ANC de Cerdanyola "apuntant-se a totes les feines que calgués. Amb humor, amb mordacitat, i amb aquella companyonia tranquil·la i reflexiva."