El mes de febrer del 2015 parlàvem en aquesta columna del "confederalisme democràtic" (https://www.llibertat.cat/2015/02/el-confederalisme-democratic-en-l-alliberament-nacional-kurd-29857) d'Abdullah Öcalan, i de com aquest feia referència al comunalisme de Murray Bookchin. Les tesis de "municipalisme llibertari" de Bookchin, en el cicle 2011-2015, foren font d'inspiracions de persones i col·lectius que s'interessaren en una via municipalista. Algunes des de llavors han quedat atrapades en un municipalisme no pas gaire llibertari, cosa que també ens recorda algunes de les crítiques que hom ha fet a la posició de Bookchin. És clar que Bookchin mateix fou un crític d'allò que ell anomenà "anarquisme com a estil de vida", a qui li retreia una renúncia a la voluntat de transformar la societat.
Però, d'on provenia Bookchin? Va nàixer al Bronx, Nova York, el 1921 fill d'una família jueva que hi havia immigrat procedent de Rússia abans de la guerra. Una de les seves àvies (morta el 1930) havia estat militant o simpatitzant del Partit Social Revolucionari, expressió orgànica del moviment narodniki (populista), particularment de la renovació empresa per Viktor Txernov, que hi havia introduït alguns dels conceptes socio-econòmics (que no polítics) del marxisme rus. Bookchin, de totes maneres, participà, des dels 9 anys, en les activitats dels "Young Pioneers of America" i, a partir dels 14, en les de la "Young Communist League". Aquestes eren organitzacions vinculades al Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica (CPUSA), com ho era la Workers School, on començar a estudiar seriosament la teoria marxista. Eventualment, abandonà la YCL, i ingressà durant un temps en la secció americana de la Quarta Internacional, el Socialist Workers Party (SWP).
Bookchin, doncs, provenia de la militància comunista. Treballava en una fundició de Bayonne (NJ), integrat en la secció sindical de la United Electrical Workers. Bookchin es mantingué dins de la línia oficial de l'SWP, de definició de la Unió Soviètica com a estat obrer "degenerat" i que, per tant, calia defensar contra invasions imperialistes. La definició de la guerra com a "guerra imperialista" suposà que, amb l'entrada dels Estats Units, en la contesa, bona part dels dirigents de l'SWP fossin empresonats. En el 1943, quan ja s'albirava una victòria aliada un sector de l'SWP comença a discrepar de les perspectives revolucionàries sostingudes per la línia oficial. En aquest sector destacaven Felix Morrow i Albert Goldman, i Bookchin s'arrenglerà amb ells. La facció Morrow-Goldman contemplava un escenari d'estabilització, amb la restauració de la democràcia burgesa a l'Europa Occidental. Davant d'aquesta perspectiva, calia enfortir les demandes democràtiques del "programa de transició" i no l'agitacionisme revolucionari. Per a la línia oficialista, aquesta era una desviació de "dretes" i, en concloure la guerra, la facció Morrow-Goldman se'n separà. Una part (Goldman) s'integrà en el Workers Party de Schachtman, però no fou el cas ni de Morrow ni de Bookchin. Bookchin, que llavors treballava en una planta d'automòbils de la General Motors, i era membre de la United Auto Workers (UAW), participà en una llarga lluita laboral de 113 dies, entre el 21 de novembre del 1945 i el 13 de març del 1946.
Amb una vintena de persones procedents del moviment trotsquista, com Josef Weber, Bookchin s'organitzà en el 1947 en el "Movement for a Democracy of Content", que publicava l'òrgan "Contemporary Issues". La perspectiva d'una nova època de creixement econòmic conduïa a Weber i a Bookchin a pensar en la possibilitat d'una societat "post-escassedat". Això no els feia acceptar acríticament una mera evolució del capitalisme. Amb el pseudònim de Lewis Herber, Bookchin, per exemple, alertava en els seus articles dels impactes de la tecnologia en la salut humana ("The Problem of Chemicals in Food", 1952; http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/bookchin/HerberChem.html). El primer llibre publicat per Bookchin, del 1962,"Our Synthetic Environment" (https://libcom.org/files/Bookchin%20M.%20Our%20Synthetic%20Environment.pdf) pot ser considerat un dels precedents directes del moviment ecologista modern.
El moviment de Weber s'havia apartat del marxisme orgànic en el seu èmfasi interclassista sobre la qüestió de la "democràcia de contingut" i la "revolució de les majories". Els articles de Bookchin sobre la qüestió indiquen una sèrie d'influències eclèctiques, des de l'internacionalisme d'Alfred Eckhard Zimmern (1879-1957) als estudis sobre la democràcia atenesa d'H. D. F. Kitto (1897-1982). La "democràcia de contingut" exigia unes solucions "descentralitzades", basades en la comunitat local.
En el 1958, potser per la pressió de les onades successives de "Red Scare", Bookchin ja es definia com a anarquista. En el 1964, era un dels fundadors de la New York Federation of Anarchists. Des de la mateixa època comença a implicar-se en el Congress of Racial Equalility (CORE). Dins del moviment anarquista, insistia en la perspectiva ecologista ("Ecology and Revolutionary Thought" http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/bookchin/ecologyandrev.html) i de com les energies renovables (solar, eòlica) contribuïen a fonamentar les bases materials d'una societat descentralitzada i localitzada amb una capacitat suficient com per garantir la fi de l'escassedat. A més de 45 anys, Bookchin assistia a un dinamisme desconegut del moviment contestatari dels Estats Units, potser superior al radicalisme dels anys 1930. Bookchin assisteix amb preocupació amb la repopularització del marxisme i de conceptes que ara ell trobava paròdics de "línia de classe", "partit d'avantguarda", "dictadura del proletariat", alhora que en criticava la "moralitat puritana" (http://www.nasalam.org/bkchn06.htm).
En el 1971, Bookchin es trasllada a Burlington (Vermont) per posar a la pràctica en un entorn més natural les idees descentralistes de "l'anarquisme post-escassedat". El curs del 1973-1974 començà a impartir classes al Goddard College de Plainfield (Vermont), on impulsà un programa d'estudis sobre ecologia social i l'Institute for Social Ecology (http://www.social-ecology.org/), del qual fou director fins el 1980. En el curs següent també seria professor al Ramapo College, de Mahwah (NJ), plaça que conservaria fins el 1983.
Les seves relacions amb el moviment anarquista nord-americà foren complexes. Davant la campanya de les presidencials del Partit Llibertari, del 1976, amb l'ex-republicà Roger MacBride com a candidat, va admetre que "si fos un home de vot, votaria MacBride". Fou influent en el moviment el seu llibre del 1971 sobre l'anarquisme espanyol del 1868-1936 (https://libcom.org/files/Murray%20Bookchin,%20The%20Spanish%20Anarchists-The%20heroic%20years,%201868-1936.pdf). El disgustà profundament com en l'anarquisme nord-americà prenien força els corrents primitivistes, tecnofòbics i individualistes, cosa que plasmà en el 1995 amb una defensa de "l'anarquisme social" contra l'anarquisme com a estil de vida (https://libcom.org/files/Social%20Anarchism%20or%20Lifestyle%20Anarchism.pdf).
De manera similar, ja des del 1987, Bookchin s'havia mostrat especialment crític amb l'evolució del moviment ecologista, amb l'adopció que ells considerava misàntropes, neo-maltusianes, biocèntriques i irracionalistes.
És en aquesta doble crítica en la que hem de veure la proposta de "comunalisme" de Bookchin. Els seus seguidors s'estimen més escriure "Comunalisme" amb majúscules per tal de diferenciar-lo amb altres propostes que adopten el mateix terme. En el 2011, cinc anys després de la mort de Bookchin, es fundà per exemple, des de Noruega, el col·lectiu New Compass (http://new-compass.net/about/). Marcus i Stephanie Amargi han resumit el "Comunalisme" en un opuscle (http://www.communalismpamphlet.net/ca/) del qual hi ha versió catalana gràcies a en Pep Puig, dels Verds-Alternativa Verda.
Què entenia Bookchin per municipalisme llibertari ho podem veure amb les assemblees de veïnat que es crearen a Burlington en els anys 1980. En el 1986, formà els Burlington Greens, que presentà candidats al consell municipal, amb l'horitzó de transformar i democratitzar aquest òrgan. L'experiència institucionalista no tingué gaire èxit, i fou abandonada en el 1990, però sense fer-hi cap renúncia. En aquella època, el batlle de Burlington era l'independent Bernie Sanders, autodenominat socialista, i al voltant del qual sorgí una coalició que donà lloc al Vermont Progressive Party. Encara avui, a Burlington dels 14 regidors, 7 són demòcrates, 5 progressistes, 1 independent i 1 republicà.
Més enllà de l'àmbit local, el Comunalisme defensa una forma de "confederalisme democràtic", fonamentat en delegats revocables de les assemblees municipals de ciutadans. Aquestes estructures confederals són concebudes com una estructura paral·lela, enfrontada, a les estructures polítiques de l'estat. El rol dels consells confederals és entès com a merament administratiu, en tant que l'establiment de les prioritats polítiques es marquen sempre a nivell local. Els comunalistes tenen una visió clarament gradualista del procés d'abolició del mercat i de l'estat. En l'horitzó final, contemplen la terra i la resta de mitjans de producció sota la custòdia dels ciutadans locals organitzats en assemblees lliures i representats en consells confederals.