El Tribunal d'Estrasburg ha tornat a condemnar per unanimitat a l'Estat espanyol per no investigar degudament les denúncies de tortures. En aquest cas, la condemna parteix d'una denúncia presentada per Xabier Beortegi, qui va denunciar haver patit tortures en els dies que va passar en les dependències de la Guàrdia Civil després del seu arrest al gener de 2011 sota l'acusació de pertànyer a Ekin, segons informa Naiz
En aquest mateix operatiu va ser detingut i empresonat Jon Patxi Arratibel, el cas del qual també va acabar, al maig de 2015, en una condemna a l'Estat espanyol per no investigar degudament la denúncia de tortures.
D'aquesta manera, la de Beortegi és la vuitena condemna europea que rep Madrid per no investigar la tortura, set de les quals corresponen a ciutadans bascos i l'altra sentència que donava la raó a 16 independentistes catalans el 2004 detinguts i torturats durant l'Operació Garzón.
El TEDH remarca l'absència d'una investigació «en profunditat i efectiva» en relació a les tortures denunciades per Beortegi. Precisament, el tribunal afirma que, a causa d'aquesta falta d'una investigació exhaustiva, no disposa d'elements que li permetin pronunciar-se sobre el fons de l'assumpte, és a dir, sobre les tortures.
La cort reitera així mateix la importància d'adoptar les mesures recomanades pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) sobre l'atenció a persones sota custòdia policial.
Demana així mateix a les autoritats espanyoles que estableixin un codi de conducta clar sobre el procediment per dur a terme els interrogatoris per part de les persones encarregades de la custòdia de les persones incomunicades i garantir la seva integritat física. La sentència estableix una indemnització de 20.000 euros i altres 3.500 euros en concepte de despeses i taxes pel procediment judicial.
Testimoniatge de tortures en primera persona
El veí de Errotxapea va passar quatre dies a les dependències policials i, després de quedar en llibertat, va comparèixer davant la premsa en Iruñea per narrar en primera persona el que havia sofert durant la incomunicació. «Ha estat l'experiència més límit de la meva vida, i solament espero que això no li passi a ningú més. No es pot tenir una quadrilla de sicópates així, fent el que els doni la gana», va destacar.
En aquella roda de premsa, també va relatar com funciona el mecanisme de les autoinculpacions: «els vaig dir ‘entesos, col·laboro, faig el que vulgueu, dic que he matat a Manolete...’ Llavors van aparèixer amb les preguntes i les respostes, escrites. Vaig estar una tarda per aprendre-me-les. Fiques ‘marrons’ als altres, i a mi mateix, el que sigui... Llavors et fiquen una altra vegada a el ‘forat’ i la cosa es tranquil·litza una mica. Després van venir i em van dir ‘entesos, però això és el fàcil, ara cal ratificar-lo davant el jutge i sortiràs en llibertat’».