El dia 19 de juny farà tres anys que ens va deixar en Toni Lecha. Tenia 70 anys, i era un lluitador incansable per la independència i el socialisme als Països Catalans. Havia nascut a l'Estat francès quan aquest estava ocupat pels nazis. De retorn a terres catalanes, en ple franquisme, el seu compromís polític el va dur a implicar-se en les lluites veïnals del barri del Carmel de Barcelona i a sumar-se a la lluita antifranquista, context en el qual coneix la presó, com moltes lluitadores i lluitadors del nostre país. Als anys 80, una dècada marcada per una forta repressió de l'estat contra l'ndependentisme, s'incorpora a la lluita per la defensa de la terra a través del MDT.

Els que érem més joves vam tenir l'oportunitat de conèixer-lo i d'aprendre d'aquell vell lluitador, el valor del compromís i a saber com era d'important identificar objectius de tota lluita política. Ell ens va ensenyar com era de rellevant saber distingir entre la tàctica i l'estratègia. Entre allò que es feia malgrat les contradiccions aparents perquè hi havia un objectiu estratègic al darrere que ho justificava amb escreix. Ell ens recordava que el maniqueïsme no era gaire útil per entendre cap realitat social i política perquè la realitat era més complexa del que massa sovint semblava i que calia aprendre a interpretar-la per saber com actuar i ens parlava de la dialèctica marxista.

El Toni Lecha va ser una de les persones que va participar de les converses polítiques amb en Martí Jusmet, el delegat del Govern a Catalunya, per trobar una sortida política a l'existència de presos independentistes a mitjans dels anys noranta. Coneixedor de la conjuntura política del moment i sabedor també de quina era la força de l'anomenat independentisme combatiu va aportar tot el seu bagatge polític a una solució que no va passar mai per la renúncia ni la delació, com altres pretenien. Ell, juntament amb els altres companys que van participar d'aquell procés entenien que l'objectiu de l'independentisme d'esquerres anava més enllà i que aquells moviments tàctics eren necessaris i imprescindibles.

En la conjuntura política actual, saber actuar, prendre decisions requereix mirar la realitat sense apassionaments que ens impedeixin veure quins són els objectius estratègics que ens mouen. La construcció d'una república catalana requereix del concurs d'un consens polític i social fort ja que les forces contràries no són precisament febles. El repte que tenim al davant té molt a veure amb el que el Toni Lecha ens va ensenyar, a saber avançar malgrat les contradiccions.

Una de les darreres vegades que vaig veure en Toni Lecha va ser l'any 2012 a Sant Cugat, a tocar del Monestir participant d'una activitat política organitzada per la CUP, l'organització on ell va militar fins que ens va deixar.

RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP-PC