Avui s'ha conegut la mort de l'escriptor, editor, traductor i independentista Manuel Costa-Pau. L'activista empordanès de la cultura ha mort aquesta matinada a Girona, a l'edat de 80 anys.

Nascut a Garriguella el 1936 ha conreat al llarg de la seva vida diversos gèneres literaris, i l'any 2012 va rebre el Premi Liberpress de literatura, en reconeixement a la seva llarga trajectòria com autor i editor, i pel seu compromís amb la llengua i la llibertat dels Països Catalans.

Els mitjans destaquen que el 1939 Costa-Pau es va exiliar juntament amb els pares i una germana i es va establir a Céret, quan tenia només 3 anys. En una entrevista al diari ElPuntAvui de fa pocs anys explicava que "Sóc apàtrida no pas per devoció sinó perquè he estat estranger a la meva terra": després de l'"exili" amb la seva família a la Catalunya del Nord va viure uns anys a Ceret. De tornada, ho va fer a Portbou, Vilajuïga i Figures. Es va dedicar a l'ensenyament abans d'entrar en el món editorial. Es va donar a conèixer com a poeta amb el llibre Mont Perdut (Barcelona, 1955). Ha estat activista cultural i subversiu i ha col·laborat en moltes publicacions. En narrativa és autor de Sempre sentíem parlar de la guerra (1968), Història d'un home errat (1969) i Conte d'amor (1971). De les seves obres d'assaig convé destacar Turistes, sirenes i gent del país (1967), on parlava del fenomen del turisme als Països Catalans, llibre traduït a diferents llengües.

Va ser un dels introductors del català a l'escola, treballant conjuntament amb Òmnium Cultural. Al llarg de la seva vida es va dedicar a l'ensenyament, la literatura, el periodisme i la tasca editorial. 

Independentisme i marxisme: PSUC, MDT, AUP, Xirinacs...

L’escriptor i editor Manuel Costa-Pau va ser també militant de l’MDT durant els anys 80, i fou responsable de la formació política dels joves del PSUC durant la dècada anterior. Durant la dècada dels anys 90 va ser un dels signats dels  Manifest de l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (AUA, posteriorment AUP) i fou l'impulsor i director de la revista Mot d’Obra, editada a Figueres, que agrupava un important nucli del pensament de l'esquerra independentista gironina.

Tal i com recorda l'article "Història de l’esquerra independentista a Girona, una aproximació des de l’egohistòri", en els anys de militància enquadrat en l'independentisme combatiu, va dinamitzar el col·lectiu Querneulós, que es reclamava d’afinitat marxista. El grup organitzava debats i aplegava gent diversa, si bé una bona part provenia del camp cultural o de les joventuts comunistes. Entre els seus components hi havia Enric Pujol, Conrad Sala, Òscar Cortés, Manuel Ruhí, Toni Sant, Pere Lleuger o Consol, Núria, Marta i Mireia Costa-Pau. Aquestes darreres també eren membres de l’AEIU a la Universitat Autònoma de Barcelona. I Cortès va ser un dels impulsors de la revista antiolímpica Dissidències. Arran de la II Assemblea Nacional de l’MDT, el col·lectiu es va integrar a l’organització. També es van posicionar en contra de l’escissió i, posteriorment, es van decantar cap al Front Patriòtic, però sense trencar les relacions amb l’MDT i defensant la necessitat de reunificar els dos corrents independentistes.

De Costa-Pau, també cal destacar les seves aportacions en el terreny intel·lectual i el seu esperit didàctic. A més, va ser l’introductor a l’MDT de Girona de les sessions d’estudi dedicades a la història del moviment obrer, la primera de les quals va tenir lloc l’any 1986.

Des de la seva faceta com a editor va fer possible publicacions i edicions de llibres com els volums de La traïció dels líders de Lluís M. Xirinacs, publicat a Llibres del Segle (L’Eix editorial).