L'escrit de Robert Surroca explica que "Rebo la notícia del traspàs, a Sao Paulo, de Jaume Castells i Lluelles, membre de l’Organització Militar del Front Nacional de Catalunya, als anys 40. Com a tal va participar en diverses accions pròpies d’aquells anys, entre elles i junt amb Ferran Marull, la voladura amb dinamita del local del SEU (Sindicato Español Universitario) de la Universitat on, els falangistes, torturaven els estudiants catalanistes. Detingut en la caiguda del 1946, posteriorment s’exilia a París on, amb Manuel Viusà, publiquen el Per Catalunya. Després marxa al Brasil sen membre fundador del Grup de Catalans de Sao Paulo, on porta una activitat molt important."

Acaba la dictadura, Jaume Castells retornava cada dos anys a Europa passant per Catalunya i l'Estat francès, per veure's amb antics companys del FNC.

Surroca descriu que "Vaig tindré el privilegi que m'inclogués en aquestes visites, vaig aprendre a coneixe’l, admirar-lo i estimar-lo: la última vegada, ja fa set anys, es lamentava que el seu estat de salut aviat l’impediria aquest viatge, com així va ser, mai, però, va perdre el contacte telefònic."

L'escrit finalitza amb unes parauels de comiat de Surroca: "...va tindre temps de veure el camí que ha emprés Catalunya, la nostra pàtria, envers el seu alliberament pel que, ell, tan havia lluitat. Sempre el recordarem i a la seva esposa Montserrat Prat i Celma i a la seva filla Núria, en nom propi i de tots els antics militants del FNC, el nostre més sentit condol."