Lluitarem contra el fort, mentre serem febles, i contra nosaltres mateixos, quan serem forts. La força d'un poble en moviment és imparable. Es la força més forta de totes. El difícil és posar un poble en moviment. Un poble anèmic no pot moure's. El sistema de xuclar a l'obrer la plusvàlua del seu treball, que li és deguda, és la principal causa de l'anèmia dels pobles. Però n'hi ha moltes més.

Catalunya no és un poble dissortat. Es un poble amb sort. Una sort relativa, però considerable. Crec que és el poble amb més sort de l'Estat espanyol. Els Països Castellans tenen l'avantatge d'haver conservat llur llengua i que els òrgans de l'Estat siguin quasi monopoli dels seus fills. Tanmateix el poble català frueix d'una formació i informació molt altes, d'una consciència popular molt viva, d'una economia força avançada, d'una riquesa extraordinària d'associacionisme popular, de sindicats, grups culturals, esportius i recreatius, d'unes associacions de veïns escampades per tots els barris de les grans ciutats, d'una vertebració envejable, estesa per tot el territori, a base d'assemblees de barri, de municipi, de comarca, coronades per l'Assemblea de Catalunya. Això fa possible una mobilització majoritària del poble com la que preveiem per a l'Onze de Setembre d'enguany. Una mobilització d'un poble viu, vertebrat que, a més a més, ha sabut dotar-se d'una superior consciència i vertebració racionals a base d'aquelles minories polítiques que anomenem partits. I, per damunt de tot, encara disposem d'un president i d'una Generalitat a punt de recuperar.

Encara no som prou forts per a gaudir de l'exercici ple de la nostra sobirania. Però el tren va a tota velocitat en aquest sentit. Un milió de persones al carrer és molta força. Ull! La màquina té molts cavalls, molta empenta. Cal no lesionar els drets dels altres pobles. Som els primers de l'Estat. Tots es fixen en nosaltres. Hi ha corbes en la via. Un descarrilament per excés d'eufòria seria fatal. Portem la iniciativa. Fins el govern, en cert sentit, va a remolc de la nostra embranzida. Siguem-ne ben responsables diumenge vinent.

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina