Acabo de llegir l'article «Preautonomia grisa», de R. Ventura Melià, referit al País Valencià. I dedueixo que els reis d'Orient enguany no han estat generosos i el present de la pre-autonomia que deixen en les sabates dels valencians és més aparent que no real.
Veig que València és tractada com un territori de segona categoria. I això de les categories em preocupa. L'avantprojecte de Constitució ja és lletra impresa en el Butlletí Oficial de les Corts, parla de nacionalitats i regions, i ningú no en defineix la diferència. Són dues categories, però sense precisar-ne els límits. Fa temps que vaig avisar d'aquesta anomalia. Deia que calia parlar de nacionalitats amb llurs regions. Però ningú no ha gosat assumir la responsabilitat de dividir tota l'extensió de l'Estat espanyol en àrees nacionals i subdividir aquestes àrees en regions. En el projecte preautonòmic basc es dibuixa una subautonomia regional o, en el seu cas, provincial, molt d'acord amb la tradició d'autogovern paral·lel de Biscaia, Alaba i Guipúscoa, i, encara més, de Navarra. La mateixa cosa convindria als Països Catalans, nacionalitat clara amb regions de tradicional autogovern autònom.
Però, no. Els parlamentaris del Principat han abandonat tota preocupació per València i les Illes i elles, soletes, se les han d'heure amb el gasiu govern central per a obtenir un no-res de descentralització administrativa.
Una nacionalitat té dret a la seva autodeterminació i autogovern, previs a qualsevol condicionament, i cedeix lliurement les facultats que creu convenients per participar en un mateix Estat amb altres nacionalitats.
Nacionalitats amb regions de molta personalitat com Euskadi i Catalunya poden donar l'autogovern a les regions. Altrament. les regions frueixen només de descentralització administrativa.
Caldria que tot això restés clar en la Constitució i no hi està gens.
¿Deu ser molt cert allò que només el socialisme pot donar la seva autodeterminació dels pobles? UCD retirà un mapa que m'agradaria de conèixer. Com devia ser? La feblesa de la nostra ponència constitucional -pensant bé-, potser sense proposar-s'ho, està preparant tensions i violències, perquè no vol fer un acte de decisió ni sap avançar-se als esdeveniments. Política curta.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina