Fa gairebé mig any del 27 -S i dos mesos de la investidura del president Puigdemont. El full de ruta estava molt clar per a tothom i la ruptura amb el règim del 78 era el mainstream del moviment independentista representat al Parlament de Catalunya. 72 diputades i diputats independentistes eren els encarregats de tramitar les lleis i impulsar el procés constituent per a què el poble i la ciutadania puguessin expressar-se democràticament a través d'un procés constituent fet des de baix i desafiant les lleis espanyoles. Una ruptura en tota regla.

La posició de la CUP era i és ben clara: ser motor d'aquesta ruptura i permetre una majoria independentista per construir la República Catalana. Des del nostre anticapitalisme ecologista i feminista i sense renunciar a res, inclosa la sortida de l'euro, hem deixat clar que estem disposats a tot per tal que la República Catalana lliure neixi.

Però és evident que les dues darreres setmanes hi ha hagut un gir de 180 graus perquè la direcció de CDC ha premut l'accelerador cap a un retorn a l'autonomisme. S'han succeït una sèrie d'esdeveniments que evidencien el retorn dels convergents a la política del peix al cove i la recerca de l'encaix constitucional.

D'una banda el president del grup parlamentari de DLL Francesc Homs apel·lant a un referèndum legal i pactat a canvi d'una investidura a Pedro Sanchez. El pactisme d'aquests pendons vermells que son els convergents no deixa de sorprendre a ningú però si que sobta que de cop i volta i de forma descarada contradiguin el mandat popular del 27S i les demandes del moviment popular independentista. Tothom sap que un referèndum legal, pactat i acordat amb l'imperi monàrquic espanyol és completament inviable per més que alguns apel·lin a l'article 92 de la Constitució redactada per franquistes i lerrouxistes.

El moviment independentista feia temps que havia superat aquesta pantalla després de diversos intents fallits. El mateix passa al Marroc, on l'imperi monàrquic bloqueja el dret del poble saharaui a exercir un dret democràtic. I en aquest sentit l'estat demofòbic espanyol no està disposat a posar les urnes ni a reconèixer al poble català com a subjecte sobirà. Res de nou i és evident que els convergents no son capaços de resistir la pressió d'un estat antidemocràtic i per això s'han refugiat en una demanda tant contrarevolucionària com és un referèndum pactat, legal i acordat amb l'imperi opressor. Una estratègia que ja van utilitzar els autonomistes contrarrevolucionaris l'any 1978,( CIU, PSC, PSUC) apel·lar a l'encaix constitucional i el respecte a les lleis de l'estat.

D'altra banda aquesta setmana hem pogut veure un Artur Mas ressentit i possibilista, que desaconsella el full de ruta de 18 mesos ( només queden 16 mesos!) i proposa més pragmatisme, negociació amb l'estat i acatament de les lleis espanyoles. Tot això s'està produint enmig de l'ofensiva de l'estat contra els ajuntaments governats per la CUP que no reconèixer la jurisdicció espanyola sobre territori català. Una agressió brutal que s'està produint enmig del mensypreu de CDC cap a la CUP. Però més preocupant és el silenci i la indiferència per part de l'ANC que inexplicablement s'està dedicant més a fer-se autohomenatges que no pas a reconduir la situació.


I tot plegat coincideix amb una ofensiva mediàtica dels opinadors a sou de l'orbita convergent, que intenten allargar el processisme fins a l'agonia. Es dediquen a atacar i criminalitzar a la CUP i a ERC i a blindar CDC de tota crítica i comencen a preparar el terreny per dilatar més la inacció del govern de JxS i sobretot a impedir qualsevol signe de desobediència i desacatament de l'ordre constitucional i jurídic. 

Per si tot això fos poc tenim l'episodi esperpèntic produït a Girona, en què un pacte inconcebible acaba de forjar una aliança sociovergent que governarà la ciutat més independentista del principat. CDC ha esclatat en una batalla interna  i els poders fàctics de la ciutat han maquinat el retorn de l'estabilitat i de retruc una punyalada que pot esdevenir mortal pel procés d'independència.


Massa casualitats en tant poc temps i és més que evident que el full de ruta ha quedat tocat. CDC aspira a retornar al poder i molt em temo que en breus setmanes veurem nous i lamentables episodis en aquesta marxa forçada cap al retorn de l'autonomisme amb reformes pactades incloses.

Soc del parer que la feina de la CUP no és cap altra que apostar per la unilateralitat, la desobediència i la ruptura per a concloure el full de ruta independentista. El camí cap al procés constituent rupturista i cap a la República no té marxa enrere i si el govern de JxS no està per la feina no tenim perquè seguir aguantant més enganys i manipulacions.

O JxS rectifica i hi ha signes clars de ruptura i desobediència o eleccions i llestos. Que el poble català parli en una nova comtessa electoral i que cadascú assumeixi les seves responsabilitats. A nosaltres no ens fa por la democràcia i seguirem lluitant per la República, per la classe treballadora, per l'ecologia, per la terra. El poble posarà a cadascú al seu lloc.


 Visca la República Catalana
Independència i socialisme!