És força contradictori que el PSC posi molt d'èmfasi en el ple monogràfic sobre urgència social al Parlament, i que a Tarragona el seu projecte estrella siguin els Jocs Mediterrais 2017, els Jocs de la Fam 2017, que hipotecaran de nou la població de la nostra ciutat i les polítiques socials quedaran bandejades pel pas ferm de la deutecràcia. Una hipoteca, a més, a canvi de no sabem quin llegat, perquè amb tants canvis i modificacions des del projecte inicial, la majoria de tarragonins i tarragonines ja no saben què es farà i què no es farà. Francament, destinar més de 35 M d’euros públics provinents de diferents administracions públiques, en un esdeveniment esportiu, en un moment d’emergència social és una veritable irresponsabilitat.
El PSC, amb la complicitat dels seus socis de govern el PP i Unió, defensa que els Jocs són una excusa per tal de deixar un bon llegat a la ciutat. Això podia colar en el moment en què van presentar la candidatura, el 2007. Podia seguir colant quan Tarragona va ser escollida el 2011. Fins i tot podia colar un any més tard, el 2012, quan l’Alcalde Ballesteros assegurava que no tenia cap mena de dubte que els jocs es farien i que ja tenien “fet el 75 per cent de les inversions previstes" (això ho afirmava a “El matí de Catalunya ràdio”, el 19 de setembre del 2012, l'endemà que el president del Consell Superior d'Esports, Miguel Cardenal, ja hagués dit al Senat que la possibilitat que l'Estat financés competicions internacionals previstes a l’Estat espanyol Espanya per als pròxims anys era "molt escassa"). Llavors encara podien fer creure que aquests Jocs servirien per a deixar un gran llegat a la ciutat. Això, avui ja no cola. El llegat dels Jocs Mediterranis serà només, és cada cop més evident, un nou endeutament per als tarragonins i tarragonines.
El PSC posa molt d'èmfasi en el ple monogràfic sobre pobresa al Parlament, però considera que a Tarragona la principal inversió que ha de fer la Generalitat de Catalunya ha de servir per a construir un Palau d’Esports, quan la gran majoria de centres educatius públics, escoles i instituts, cauen a trossos o es troben en barracons, com és el cas de les dues escoles que es troben a la mateixa zona on es faran les principals inversions: l’Escola Ponent i l'Escola Torreforta. Amb 12 M d'euros es poden fer moltes coses, només cal passejar per la majoria de barris de la perifèria tarragonina per veure quines haurien de ser les prioritats de l’administració pública en matèria urbanística. Les principals necessitats de les classes populars tarragonines no es solucionaran amb aquests jocs mediterranis: ni habitatge social, ni llocs de treball estable.
La recent renúncia de l'empresa que havia de construir aquest Palau d'Esports, no fa res més que incrementar la magnitud de la tragèdia. La nostra, és una ciutat, que tristament coneix de ben a prop les conseqüències dels projectes que es fan pensant en més en interessos de tot tipus excepte els de la ciutadania: sobrecostos, endarreriments, opacitat i deficiències estructurals acompanyen les Grans Runes de la nostra ciutat: el pàrquing Jaume I o el Mercat Central ens haurien d’haver ensenyat alguna cosa en relació al futur dels projectes que neixen rodejats d’incerteses. El desastre de la piscina del Serrallo, feta a corre-cuita, tampoc no sembla haver donat cap lliçó. Potser l’absència de responsabilitats polítiques és la causant que no aprenguem dels errors passats.
La postura de la CUP ha estat la mateixa des que vam trepitjar per primera vegada el saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona. Conscients que el PSC no abandonaria el seu projecte estrella, malgrat les incerteses cada cop eren majors, com a últim recurs, algunes formacions vam proposar que fossin els tarragonins i tarragonines qui decidissin si estaven d'acord amb tirar endavant el projecte o no, al cap i a la fi estem parlant dels seus diners. Però tampoc no ho van acceptar.
Avui ja hi ha entitats veïnals que han adreçat crítiques relacionades amb la manca de participació a la ciutat i amb la poca transparència derivada del que havien de ser els Jocs de la participació, i per part nostra ja hem anunciat que farem campanya per denunciar les múltiples contradiccions d'aquests Jocs de la Fam 2017. Tan de bo, en el seu dia, alguna formació hagués fet campanya per denunciar les incerteses (per dir-ho amb un eufemisme) del projecte del pàrquing «intel·ligent» Jaume I, o per denunciar les implicacions d’una obra faraònica com la que es preveia per al Mercat Central.
Els Jocs s’ensorren i el tripartit de dretes tarragoní potser mirarà de responsabilitzar la CUP del fracàs, però no s’equivoquin perquè tot el mèrit haurà estat seu. Ni el pacte de govern, ni els derivats increments de càrrecs de confiança i l'ampliació de despatxos aconseguiran salvar uns jocs condemnats al fracàs. La nostra feina consisteix en mirar de salvaguardar tants diners públics com ens sigui possible.