Aquest migdia, la Universitat de Barcelona (UB) ha aplegat una roda de premsa del moviment estudiantil de les universitats públiques catalanes per convocar la vaga del proper 3 de març amb l'objectiu de defensar els resultats obtinguts als referèndums contra el 3+2.
Uns resultats que han estat qualificat d'històrics, ja que s'han superat en número de participació qualsevol comissi fet anteriorment i on més d’un 90% de l’estudiantat es mostrà en contra del 3+2, "el moviment estudiantil prossegueix la seva lluita amb aquesta convocatòria de vaga", s'ha remarcat a la roda de premsa.
Un dels darrers referèndums va ser el que es va celebrar a la UPF, els passats dies 9 i 10 d'aquest mes. Els resultats van estar rotunds: el sí a la paralització va assolir el 91.38% dels vots, enfront de un 6.53% pel no. La participació estudiantil, d’un 41,64%, va superar àmpliament altres votacions de la comunitat universitària, com les passades eleccions al rectorat, en les quals només el 2,6% dels convocats a les urnes van votar. En algunes facultats la participació va superar el 50%, com la Facultat de Ciències Polítiques (61,47%), la Facultat de Comunicació (58,81%) o la de Ciències de la Salut i la Vida (55,24%).
Els resultats han estat contundents a tots els centres: el 95,8% de les estudiants de la UAB van votar paralitzar el 3+2, mentre que a la Universitat de València el percentatge van arribar al 98,66%.
El moviment estudiantil es mostra en contra del decret perquè exclou a la classe treballadora de l’ensenyament superior, devalua completament el grau, fent imprescindible el màster, i elimina la poca democràcia interna de la qual gaudeixen actualment les universitats públiques catalanes.
També s'ha informat que els Instituts de secundària també se sumaran a la vaga. Doncs ells seran els principals afectats pel 3+2, alhora que també organitzaran referèndums als diferents centres per mostrar el seu rebuig envers el decret.
La roda de premsa ha rebut el suport de diferents agents de la comunitat educativa, sindicats i diferents col·lectius i forces polítiques com Arcadi Oliveres, Joan Giner, Albert Botran, Rosa Canadell, Mireia Boya, Ferran Izquierdo i Carles Sastre, entre d’altres.