Divendres passat a Figueres, entitats ecologistes gironines, associades amb la Xarxa per la sobirania energètica (Xse), van iniciar una campanya de difusió sobre el projecte del gasoducte MidCat, una nova infraestructura energètica per interconnectar Catalunya i França. Col·loquis amb membres de les plataformes Gasoducte Martorell-Figueres i No a la MAT obren el debat sobre una nova agressió al territori i una exposició itinerant il·lustra els impactes del primer tram ja construït.
La construcció del primer tram d'un projecte conegut en el seu moment com a Gasoducte Martorell-Figueres, va arribar el 2011 fins a Hostalric. Ara, la Unió Europea impulsa la continuació del projecte per interconnectar la península ibèrica i França, a través de les comarques gironines, i va aprovar el que ara anomenen MidCat com a projecte d'interès comú (PIC) el passat 18 de novembre a Brussel·les per la Comissió Europea.
Aquesta setmana, les entitats Associació de Naturalistes de Girona (ANG), IAEDEN– Salvem l’Empordà i Xarxa per la sobirania energètica (Xse) han demanat als ajuntaments afectats pel MidCat que les informin sobre qualsevol tramitació administrativa referent a aquest projecte per poder incidir i presentar al·legacions. Les entitats ecologistes alerten del perill d’una infraestructura que pot tenir importants impactes ambientals a zones d'especial protecció per les aus (ZEPA) i Espais d'interès natural, com els Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma, la sèquia Monar, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet.
Mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea
A Figueres, Alfons Perez de l'Observatori del Deute en la Globalització i també membre de la Xse, va explicar que projectes com el MidCat figuren en estratègies supranacionals de la Unió Energètica o el Pla Juncker i es declaren projectes d’interès comú (PIC), amb l'objectiu de crear un mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea. Els PIC obtenen privilegis en forma de finançament públic i acceleració dels tràmits administratius per la seva execució i les realitats locals, en canvi, es perceben com a actors passius de tot el procés: els projectes de grans infraestructures energètiques destrueixen el territori i vulneren els drets socials, econòmics i culturals de les persones. A més, aquestes estratègies de la UE tenen una forta component d’acció exterior, ja que les infraestructures arriben al Nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caspi on s'extreu el gas.
Greu afectació dels espais naturals del Vallès en el 1r tram del projecte
Des de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, Xavier Arderius va il·lustrar les obres del primer tram i la greu afectació dels espais naturals del Vallès amb un vídeo i va lamentar la total opacitat de les administracions, ajuntaments inclosos, en l'aprovació del projecte i també la manca de control durant les obres. Aquesta plataforma també va crear una exposició sobre la seva lluita que ara es podrà veure a diferents llocs de les comarques gironines: Del 15 al 26 de febrer estarà al vestíbul del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, després anirà a la UdG i l'Ateneu Salvador Catà de Girona i els organitzadors encara busquen altres municipis interessats en l'exposició.
Xavier Llorente de No a la MAT va qualificar el gasoducte i la MAT com a “projectes bessons” i va concloure que les experiències de les dues plataformes pel que fa la relació amb les administracions eren idèntiques i que podran servir per encarar l'oposició al MidCat.
“Dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT
En la tertúlia amb els assistents es va constatar la sensació de “dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT. També es va remarcar que, a banda de l'important impacte ambiental que tenen infraestructures com el gasoducte i que ha quedat molt manifest al tram construït fins a Hostalric, aquest tipus de projecte no contribueix a la planificació d'un futur energètic viable, sostenible i socialment just. Els assistents estaven d'acord que la planificació energètica no pot continuar basant- se en els combustibles fòssils que s'esgotaran en un futur proper i les inversions públiques s'haurien de concentrar en les alternatives viables i sostenibles. Les tres entitats organitzadores volen aprofitar les experiències del primer tram del gasoducte i de la MAT per afrontar aquesta nova agressió al territori i anuncien que buscaran l'aliança amb entitats del costat francès del projecte.