Crida Constituent que arrabassaven el vot i l'esperit essencial propi de les CUP, vaig escriure sobre dues tasques que considerava necessàries.

Després d'haver estat reconduït el procés, (no tinc la més mínima informació ni idea de com es va arribar a la solució acordada), sense saber com es va aconseguir doblegar aquelles majories orgàniques pel no, tinc l'esperança que alguna vegada m'assabentaré, ara hi ha una tasca que es pot deixar de banda perquè no hi hauran eleccions al març i no serà obligada.

Es va arribar a l'acord amb un èxit molt important en primer lloc: fer que el procés no s'aturi, i ha estat per part de les CUP canviant el radicalisme esquerranista infantil immobilista que l'ha pogut fer possible. Un dels mateixos que ho van provocar, ni va estar per a la darrera reunió negociadora que desbloquejava tot, això de protegir-se les espatlles anant a participar políticament lluny del nucli central per a la solució del problema, ja n'és de simptomàtic també.

L'acord proposat i rebutjat a Sabadell era malgrat que amb Mas, molt més positiu i amb clàusules de penalització als 6 mesos. No entraré al detall. Però mentre no hi hagi més informació concreta tinc la percepció que  per tal d'assolir l'acord i posar en marxa el procés Mas va determinar qui el substitueix, aconsegueix ordenar que la CUP-Crida Constituent hagi de fer renunciar parlamentaris seus i a més garantir l'estabilitat amb dos diputats (això no ha quedat prou clar) que treballaran juntament amb el grup de Junts pel Sí. Segons l'Eulàlia Reguant no significa que es perdin dos diputats, sinó que hi ha dos diputats que treballen amb JuntsXSí, si fos així la CUP-Crida Constituent no tindrà un grup de 10 diputats sinó de 8, el que va dir sense definició com per a justificar-lo, seria impossible pel resultat electoral i perquè JuntsXSí va guanyar la negociació. La CUP-CC no tindrà 10 diputats com a grup independent més dos diputats  treballant a banda juntament amb JuntsXSí. Parlem clar.

Al discurs de la roda de premsa s'ha fet demagògia ja que es va dir que Mas i els seus havien estat enviats al calaix de la història. Però Mas sense el compromís de no presentar-se es dedicarà a la reconstrucció del seu espai i és el cadàver polític més viu que trepitjarà l'hemicicle durant aquest govern transitori i amb possibilitat d'ambicionar ser candidat a presidir el primer govern de la república amb l'aurèola de màrtir per la causa i amb tot el temps per a no tenir desgast.

1 - Amb aquests elements i sobre aquests en concret, em va sobtar que qui s'havia desentès de la reunió que va salvar el procés demanés que el portaveu digueu que no havia estat present perquè havia estat en un altre lloc (¡!)  que seria més important que el procés que l'havia comptat entre els majors obstacles.

2 - Que després fos la persona triada (desconec si Antonio Baños va refusar la responsabilitat) per a fer el discurs d'investidura com a element patent i que els noms que es comenten que seran els dos sacrificats no serà cap ni un dels responsables de la situació creada, demostra que la primera tasca encara es important, necessària i vigent.

Tot el temps per a enfortir les CUP, no així la candidatura que complirà els seus objectius només de garantir que el procés (segons el full de ruta de JuntsXSí) tirarà endavant ja que es garantirà que no es perdrà cap votació gràcies a les renúncies que per responsabilitat històrica es van haver d'assumir.

Independència, Procés Constituent Popular i República Catalana Independent!

Visca la Terra!

11 de gener de 2016