a) Perquè és un text amè i divertit de llegir des de bon començament, amanit, a més, amb un punt d’humor i de sarcasme.

b) Per la seva oralitat. En llegir-lo o escoltar-lo, hom té la sensació de formar part d’un públic al qual el narrador s’està dirigint.

c) Perquè la narració s’adreça a una gran varietat de públic. Se’n poden fer moltes lectures, interpretables diversament segons les edats i situacions dels lectors.

d) Perquè, tot i que el tema és força comú en la narrativa fantàstica, sap integrar la ficció en la vida de cada dia amb un domini del relat, el qual transcorre per diferents nivells de la vida quotidiana i s’expressa amb diferents registres, de manera que hi conviuen la quotidianitat i la fantasia.

e) Perquè al llarg de la narració l’autor sap crear situacions que fan que el protagonista se’n surti en els moments més compromesos.

f) Perquè incita a la curiositat científica i a la imaginació i fantasia en els infants.

g) Perquè en les referències literàries sap igualar els autors forans i els nostrats.

L’acte de lliurament del VIII Premi Helena Jubany, convocat pel Diari ARA i l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente es va celebrar aquest dimecres, dia 2 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes de la Biblioteca Antoni Comas de Mataró. 

L’acte, al qual van assistir un centenar llarg persones, va començar amb unes paraules de benvinguda de Sílvia Barragan, directora de la biblioteca Antoni Comas de Mataró, i tot seguit Rosa Fité, narradora oral, va interpretar una adaptació per a adults d’un dels contes de l’Helena, Pensaments voladors.

A continuació, Pep Andreu, presentador d’m1tv i conductor de l’acte, va evocar la personalitat d’Helena Jubany, el seu pas per Televisió de Mataró i la seva passió per la cultura, especialment, pel món del llibre i la literatura. També va recordar com encara no s’han aclarit els fets que la van portar a la mort ni l’autoria del crim.

Després va prendre la paraula Joan Jubany i Itxart, president de l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, que va glossar el significat i l’objectiu del premi: mantenir viu el record personal i social de l’Helena Jubany, assassinada fa catorze anys a Sabadell, apassionada per la literatura i la narració oral. Tot seguit, Núria Ribas, Directora de la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat, com a portaveu del jurat, va llegir i comentar l’acta i immediatament després Dídac Micaló, autor de l’obra premiada, va rebre el guardó i es va adreçar als assistents.

Dídac Micaló, que només d’obrir la boca va deixar clar que domina l’art de la paraula, va manifestar la seva satisfacció per haver guanyat el premi, un premi sòlid i consistent en paraules seves, i va encoratjar els qui tenen el cuc de l’escriptura a persistir-hi. 

En acabat, ell mateix va meravellar els assistents amb la lectura d’un fragment de l’inici de l’obra premiada.

L’AJUNTAMENT DE MATARÓ S’IMPLICARÀ EN LA CONVOCATÒRIA DEL PREMI HELENA JUBANY

Per acabar, Joaquim Fernández, Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró i Regidor de Cultura, va cloure l’acte amb unes paraules en record de l’Helena i va manifestar que atesa la singularitat, consolidació i notorietat del premi, i el seu interès per la ciutat, a partir de l’any que ve l’Ajuntament s’implicarà en convocatòria del Premi Helena Jubany.

PUBLICACIÓ DE L’OBRA

L’Associació Helena Jubany pretén distribuir gratuïtament l’obra la nit que gairebé em converteixo en tiberi... amb el diari ARA abans d’acabar l’any. És per això que ha obert un verkami, (http://vkm.is/premihjubany) campanya de micromecenatge, per possibilitar-ne l’edició.

L’OBRA

La nit que gairebé em converteixo en tiberi...

Has tingut mai la sensació que algú et mirava com si fossis un bistec? Hi ha nits que més valdria no sortir de casa perquè un vampir inesperat et pot agafar desprevingut. Però “els camins de la supervivència són inescrutables” i un pla prodigiós d’última hora pot acabar salvant-te la pell... I per partida doble.

La nit que gairebé em converteixo en tiberi... se salta tots els tòpics recurrents de les aventures de vampirs, transportant el seu món fantàstic a un pla tangible tan real i proper que es fa difícil distingir a on comença i a on acaba. Amb una escriptura enginyosa, un toc d’humor constant i una ironia desfermada, ens endinsarem sense adonar-nos-en dins un univers ple de controvèrsies morals que posaran en dubte tots els nostres principis. Cap a quin costat decantarem la balança? Aquesta és la qüestió.

Montse Maestre (diplomada en Magisteri i Educació Social i llicenciada en Pedagogia, Premi Helena Jubany 2014)

L’AUTOR

En Dídac Micaló Rebaque (Barcelona, 1972), al llarg de la seva carrera professional ha treballat en coses ben diverses: llicenciat en història, ha estat enquestador telefònic, tècnic de so, cooperant internacional, xanquer, animador de carrer, director de documentals, redactor de productes culturals, regidor d'escenari, arxiver auxiliar, professor de grups de conversa de català...

Paral·lelament, ha anat donant sortida als textos que escriu. Va començar a fer recitals poètics pel circuit més inquiet i inquietant de la ciutat. Després, amb els monòlegs del "malabarista de paraules", va ampliar el seu radi d'acció a les biblioteques. També ha col·laborat en el guió d'alguns espectacles de diverses companyies de teatre, de circ i de titelles com Mundomandarina, La Petita Brownie, Toniton... Ara realitza sessions de contes propis a les biblioteques, organitza tallers d'escriptura creativa i continua escrivint o, com diu ell mateix, picant pedra i trencant molts piulets. 

Aquest és el seu segon premi literari. El primer va ser amb el conte infantil Els dimarts, el meu tiet i els Extraterrestres.

EL PREMI HELENA JUBANY

La d’enguany és la vuitena edició del Premi Helena Jubany. En les set edicions anteriors s’endugueren el premi: Montse Maestre, de Ripoll, amb Tot plegat no és el que sembla (2014); Imma Cabré, de Sabadell, amb Gotes que vessen gots (2013); Alfred Quintana, de Barcelona, amb L’Alemany és fàcil (2012); Marina Guardiola, de Mataró, amb Amunt (2011), Jordi Solé, de Sabadell, amb Blanc (2010); Joan-Lluís Moreno i Congost, d’Alacant, amb Compta comptes, (2009) i Xavier Cabús, de Barcelona, amb El karma del carnisser (2008).