El llibre de 281 pàgines ha estat publicat per editorial Descontrol, Comissió Centenari de Quico Sabaté, el setembre de 2015. Està dividit en un pròleg, una introducció i cinc apartats, d’aquests potser el més pedagògic, pel fet de fer una síntesi al llarg del temps sigui, el que duu per títol, Situant-nos en el marc general, un article redactat per Ricard de Vargas-Golarons coordinador de l’edició, historiador i ex-membre del MIL i l’OLLA, són 35 pàgines on es repassa la història del maquis llibertari des del 1939 fins a la mort del seu darrer representant, Ramon Vila Capdevila, metrallat per la Guardia Civil el 7 d’agost del 1963.
Una llista, per bé que incompleta, de maquis llibertaris executats a la Presó Model i el Camp de la Bota, en són 49, ens sembla una aportació valuosa al coneixement de la repressió durant el primer franquisme. En una segona llista, la quantitat de morts, 43, és el resultat de les topades entre els resistents i la policia i la Guardia Civil. Sembla que aquesta guerrilla urbana dels anys 1940-1950 fou un element de referència per a les guerrilles urbanes llatinoamericanes dels anys 1960-1970, així ho fa constar el llibertari i teòric de la guerrilla Sud-americana, Abraham Guillen (1913-1993).
Les accions d’aquests nuclis de maquis consistien en l’atatc als símbols del règim, atemptats contra lles autoritats feixistes, voladura de línies d’alta tensió, expropiacions econòmiques per a poder ajudar els empresonats i les seves famílies, per poder imprimir la propaganda política.
Del 1946 al 1949, coincidint el gener del 1946 amb un seguit de vagues al Bages i el Maresme, que exigien millors condicions de treball i augments de sou, s’inicia el període de màxima activitat del maquis llibertari, es produí una reedició de l’època del pistolerisme de la patronal (1917-1923), de l’enfrontament entre la CNT i la patronal catalana, aquest període fou el rerefons de la novel·la Quan mataven pels carrers ( 1930) el seu autor, Joan Oller i Rabassa (1882-1971) fa una aproximació a la Barcelona de la Rosa de Foc de l’anarquisme, a la ciutat de les bombes.
Malgrat el suport rebut per un important sector de la población, els successius nuclis de maquis van caient, Moviment Ibèric de Resistència (MIR), Moviment Llibertari de Resistència (MLR), els Anònims, són empresonats, alguns afusellats, d’altres abatuts a trets pels carrers de Barcelona, en una guerra desigual. El juny del 1953 és detingut el 15è Comité Nacional de la CNT.
Mentrestant, la direcció de la CNT-FAI, des del seu exili a Tolosa de Llenguadoc es desentén de les accions armades a l’interior perquè considera que en aquella conjuntura és una estratègia equivocada i deixa aquests grups sense cobertura política.
Del llibre en volem destacar els set mapes sobre els itineraris dels maquis des de les seves bases a la Catalunya Nord fins arribar a Barcelona, la localització per barris dels maquis abatuts. Aquesta informació ens apropa a la realitat d’aquell moment, també una bona il·lustració ens permet conèixer la cara de molts d’aquells resistents. Interessant el recull d’història oral de testimonis de l’àrea del Montnegre, Corrredor, i dels carboners que vivien en aquells indrets al marge de l’administració de l’Estat. Per la seva novetat ens ha interessat l’estudi sobre La dona i el maquis català, de Ricard de Vargas- Golarons. El relat de Paquita Sabaté ens acosta a la figura del pare i del combatent des de la visió de la seva filla adolescent. Molt interessants els 3 números de El Combate, portavoz de los grupos anarcosindicalistas, que junt amb els 8 fulls volants de la CNT, FAI, FIJL, ens ajuden a entendre la línia política d’aquests grups de combat. Un DVD amb 4 documentals sobre Els Maquis, Homenatge a Quico Sabaté, Co·llectiu Penta i el Cançoner de Jaume Arnella, clouen un llibre que és d’obligada consulta pels estudiosos de la resistència i la repressió durant el primer franquisme.
Cal dir que al marge de l’anàlisi i la valoració política que es pugui fer sobre la resistència llibertària, cal admirar la coherència personal i política d’aquells homes i dones que contra vent i tempesta, amb una bona dosi d’esperit de revolta, idealisme romàntic i enmig d’una repressió duríssima foren fidels a la lluita per la llibertat en la construcció d’un nou món, sense opressors ni oprimits.