En Pere Oliver es llicencià en farmacia a la Universitat de Barcelona el 1908. En aquesta etapa milità a la Joventut Nacionalista de Catalunya.

S'instal·là a Felanitx on féu d'apotecari. Fou fundador, el 1923, de l' Associació per la Cultura de Mallorca i secretari de la seva delegacíó a Felanitx. Intervingué en la discussió del projecte de l'Estatut d'Autonomia de les Illes e11931. Participà en l'organització i fou dirigent d'Acció Republicana de Mallorca -ARM- (1932-34) i d'Esquerra Republicana Balear -ERB- (des de 1934). El 1931, fou elegit batle de Felanitx. Arran dels Fets d'Octubre de 1934, fou destituït i empresonat. Després del trionf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, tornà a la batlla i fou nomenat gestor de la Diputació Pronvincial de Balears. Fou del fundador (1923) de l'Associació per la Cultura de Mallorca -ACM- i secretari de la seva delegació a Felanitx.

El juny de 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans, manifest cultural promogut per l'Associació per la Cultura de Mallorca, com a resposta al Missatge publicat el maig del mateix any per un grup d'intel·lectuals i polítics catalans proclamant la germanor entre les Illes i la Catalunya continental.

Després de la revolta deIs militars, assabentat que grups de feixistes, ajudats per la Guardia Civil i per oficials retirats, cometeren malifetes, atropellaments, detencions i assassinats, Oliver fugí a Portocolom i d'allrepublicana a estant va la batll de la Rp’à a Menorca, que havia quedat en mans del govern legal de la República.

Més endavant es traslladà a Barcelona, on va exercir de secretari del Consell Executiu de l'Esquerra Republicana Balear, reorganitzada a la capital catalana el juliol de 1937. El novembre d'aquell any es desplaçà amb una delegació d'ERB a Madrid per "portar la nostra expressió viva deIs nostres sentiments d'amistat, d'admiració i de solidaritat profundes a tots els germans mallorquins que lluiten a Madrid".

Amb la derrota i l’ocupació feixista de tot el territori s'exilià a França i, d'alla, a les Filipines, on visqué fins al 1952, data en què retornà a l'illa de Mallorca.

Al llarg dels anys, en una vida entregada a la unitat deIs Països Catalans, de Mallorca estant va col·laborar a diverses publicacions periòdiques, com La Nostra Terra, Nosotros, Republica i La Veu de Mallorca, i publicà treballs de divulgació històrica, com La catalanitat de les Mallorques (1916, reeditat el 1993) (DG).

 Mallorca inter-relacionada amb el procés nacionalista dels Països Catalans

Un article biogràfic sobre Oliver destaca la seva defensa de la personalitat política de Mallorca "inter-relacionada amb el procés nacionalista dels Països Catalans", i el descriiu preocupat "especialment per l'educació de la joventut, escriurà moltes vegades sobre aquest tema les seves col·laboracions i essent batle durà endavant diverses iniciatives en aquest sentit."

El mateix estudi biogràfic s'hi reprodueix un article de Pere Oliver i Domenge, publicat a la revista "Nosotros" de Manacor, en ocasió de l'aparició a la mateixa de diverses col·laboracions de polítics mallorquins. Al número 53 de 11 d'abril de 1936, i sota el títol de "El meu pensar" escriu:

 "Mallorca no serà mentres no sia un fet real i tangible la unió estreta de les seves aspiracions socials amb les nacionals, Si amb l'ànsia de lliberació humana, no s'hi fon, total i plenament, l'aspiració nacionalista que reclama el seu esperit i la seva història: això és: l'idioma vernàcul i la voluntatt de l'etnos.

Per això, entenc, que la millor actuació social-política de les esquerres serà aquella que persegueixi el retrobament de l'ànima mallorquina, vinculant en el moment d'ara el nostre passat meravellós i el futur turgent d'esperançes. Fer del nostre poble una pàtria d'homes lliures, i del mallorquí el ciutadà digne d'una societat vindicada, on sigui impossible qualsevol dolor que vengui determinat per una injusticia social.

Si ho feim així, veurem ben prest el nostre esperit, el de la nostra Mallorca, abastar, amb alta volada, les més pures regions de la llibertat i de la justicia"

La informació per aquest article ha estat obtinguda del llibre de Robert Surroca La Catalunya resistent, i de l'article de Sebastià Serra a  Memoria Civil, núm. 6 (1986).