Catalunya, 13 de novembre de 2015, a un mes i mig de les eleccions del 27S. En aquell moment era fàcil preveure que la pressió sobre l'esquerra independentista seria forta atès el seu previsible pes electoral i la seva estratègica posició al Parlament.

Però segur que ningú s'esperava que la pressió assoliria les cotes que aquests dies estem rebent. L'entorn convergent està que frisa i ha reeditat les clàssiques campanyes que el pinyol dirigent ha dissenyat reiterades vegades els darrers anys. Segur que alguns recorden la terrible campanya de desprestigi que es va desfermar fa uns anys contra Carod-Rovira quan ERC va decidir investir José Montilla l'any 2007 i va deixar Artur Mas a l'oposició. La campanya d'insults i atacs contra ERC va ser brutal i malgrat que en aquella època no existia el 2.0, déu ni do com va pujar el to i la pressió contra l'entorn republicà.

I avui, les convulsions polítiques generades pel desenvolupament històric del procés d'independència generen tensions inevitables pròpies d'un canvi polític profund. La CUP sempre ha defensat els dos eixos polítics que pivoten a Catalunya, l'eix nacional i l'eix social. La CUP els representa ambdós i com és lògic CDC representa només l'eix nacional i els interessos d'una classe mitja alta que entra en contraposició amb el que representa la CUP. El debat d'investidura és només un capítol d'aquesta lògica tensió, que dit sigui de passada, sempre s'ha donat  en contextos d'alliberament nacional, arreu del món.

CDC veu perillar la seva hegemonia i no comptava que uns independentistes d'esquerres com els de la CUP els hi posaria les coses tant difícils. Davant d'això l'entorn convergent ha activat una campanya brutal contra la CUP  que s'ha traslladat als moviments socials transversals que han empès el procés d'independència. Els opinadors a sou de CDC i el seu entorn carreguen tintes contra la CUP, acusant-la de mil pestes. Els màxims representants del Camamilla Party I ho fan amb l'esperança que la pressió intimidi als independentistes de la CUP i els faci arronsar. Quan més va més pressió hi ha i més que n'hi haurà.

I la CUP haurà de resistir aquesta pressió com sigui i seguir negociant. Però la CUP també ha de ser conscient que la pressió també vindrà de la caverna espanyola, en forma de criminalització i atacs de tot tipus, inclosos episodis repressius. I quan aquesta pressió augmenti fruit de la reacció previsible dels aparells de l'estat i els seus tentacles mediàtics a sou, la CUP haurà d'agafar aire per resistir la tercera pota del #PressingCUP. La pressió que ben aviat arribarà de l'entorn lerrouxista i els seus opinadors afins; de fet aquest agent polític i social ja ha començat a escalfar motors i es prepara per abocar tota la seva artilleria dialèctica i mediàtica contra la CUP. La verborrea verinosa de Joan Coscubiela és només la punta de l'iceberg d'aquest entramat lerrouxista que comparteix amb la caverna espanyola que es garanteixi la unitat d'Espanya. És una reedició 2.0 del clàssic "antes roja que rota".

Els propers dies la pressió contra la CUP s'incrementarà a fons, o sigui que ens toca agafar aire i tenir clar que la República popular que hem de fer néixer ens obligarà a combinar astúcia, intel·ligència, honestedat, lluita i talla política.