Vivim moments constituents, moments de canvi i transformació. I en aquests moments convulsos i de fràgils equilibris és l'hora de fer una passa endavant i d'aprofitar al màxim l'oportunitat que ens brinda el moment històric que vivim. La Constitució Espanyola va ser feta amb soroll de sabres i en despatxos tancats, redactada per ministres franquistes i joves amb ganes de tocar poder i tenir càrrecs. La missiva es redactava en un moment de màxima ofensiva del neoliberalisme i moltes de les conquestes socials que es recollien a la Constitució no eren més que paper mullat en un context marcat per sonades derrotes de l'esquerra.
Avui el context internacional també és advers però tenim l'oportunitat de fer-ho millor i de construir un país amb menys desigualtats i amb més respecte al medi ambient. Sortim enfortits d'un procés democràtic que ha sacsejat aquest racó del sud d'Europa i la fortalesa democràtica que hem assolit serà un excel·lent punt de partida per encarar la nova etapa que es dibuixa en un horitzó proper. La redacció de la Constitució de la República Catalana cal fer-la des de baix, des de places i carrers de viles i ciutats. Cal ocupar les àgores públiques i debatre i deliberar. Tothom hi ha de poder dir-hi la seva.
La Nova República ha de plasmar les seves regles i normes en una Carta Constituent redactada pel poble i refrendada en una nova consulta popular vinculant i que s'ha de respectar. La solemnitat del moment i del nou text ha de ser respectada i no es poden tolerar ingerències de cap poder fàctic ni de l'estat espanyol i els seus aliats. El poble català s'expressa respectuosament a les urnes i la seva voluntat constituent ha de ser acatada i respectada.
La nova República ha de forjar-se sobre el llegat dels Drets Humans proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans. Ha d'incloure els dictats dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i ha d'incorporar els Drets de la Naturalesa que avui ja s'inclouen en cartes magnes llatinoamericanes.
Personalment lluitaré perquè la República Catalana es forgi sobre quatre parets mestres:
- Una potent paret mestra que es fonamenti en el respecte escrupolos als drets humans i socials de les persones; així, caldrà recollir els preceptes més avançats de països com Suècia, Canadà o Corea del Sud, que disposen de robusts estats del benestar que garanteixen que les persones siguin tractades com a persones i no com a mercaderia. Qüestions com l'habitatge, l'accés als serveis bàsics i l'alimentació hauran d'estar garantits per a tothom i la República haurà de vetllar perquè així sigui.
- Una altra imprescincible paret mestre s'ha de bastir sobre el respecte als drets de la Naturalesa. Uns drets que avui ja recull la Constitució de Bolívia, d'Equador o de Costa Rica i que ja s'estenen a d'altres països d'Amèrica del Sud i d'Oceania. Blindar el respecte a la naturalesa i als recursos naturals serà una de les aportacions de Catalunya a Europa. Una legislació avançada i pionera en el respecte als drets de la naturalesa preservarà el territori i els ecosistemes catalans per a les futures generacions. La Nova República Catalana coliderarà la lluita contra el canvi climàtic i impulsarà la innovació, la recerca i la filosofia del bé comú per sobre de l'economia especulativa.
- Una de les parets més sòlides que haurà de sustentar la nova república serà la de l'educació pública. Un país nou que blindi l'educació pública i la converteixi en un dels principals motors civilitzatoris i de cohesió social, serà un país respectat per la comunitat internacional. L'educació com a factor de cohesió i equilibri de la societat catalana, com a element eliminador de les desigualtats i com a garant de noves oportunitats per a tothom,es fonamentarà sobre un sistema públic, laic, de qualitat i en català, totalment obert a la diversitat i a la societat del coneixement.
- Finalment proposo que la quarta paret mestra es fonamenti en un model productiu que defugi de l'economia especulativa i fomenti la diversificació econòmica, especialment la indústria respectuosa amb el medi ambient, la recerca i la innovació i sobretot el respecte màxim al capital humà del país, és a dir, a la classe treballadora. Caldrà treballar per reduir la jornada de treball i augmentar la productivitat alhora que caldrà potenciar aspectes com ara el tercer sector social, la pagesia i la producció local.
De parets mestres n'hi ha moltes més a la casa comuna que volem construir. El decreixement, la innovació democràtica, la solidaritat internacionalista....trobem-nos a les places i debatem-ho plegats. Tenim una cita amb la història i és moment d'afrontar el repte. Som-hi!