L 'episodi del 12 d'octubre no deu ser el primer...
-No, les amenaces ja fa dos anys que duren. Tot ve del 12 d'octubre de 2013, d'un tweet meu. Estava cobrint els actes de l'extrema dreta, a Montjuïc i a Plaça Catalunya, i em va trucar un amic dient-me que anés amb compte que hi havia vuit o deu caps rapats a la carretera de Sants. Jo ràpidament vaig pensar que aquests paios anaven de cacera, perquè és el que havien anunciat durant les setmanes anteriors. El fet que estiguessin a Sants ho deixava més clar. I vaig piular-ho, alertant. Al cap d'una estona, o d'unes hores, va haver-hi ha una baralla.
A la nit, ja de matinada, és quan començo a rebre missatges a través de Twitter, acusant-me de ser l'instigador d'aquells fets. A partir de llavors, comença una voràgine d'amenaces de mort que dura dues setmanes. En menor o major mesura, ha durat fins avui, perquè les amenaces no han marxat mai. Vaig denunciar aquells fets, amb un paquet d'una trentena d'usuaris, i un any més tard vaig saber -de sota mà- que allò s'havia arxivat. A mi oficialment no se m'ha comunicat mai. L'episodi de l'altre dia és la continuació d'uns fets que es venen desenvolupant des de fa dos anys.
-I després de dilluns passat ha anat a més?
-Sí, encara continua. A més a més, la gent de Democracia Nacional està victimitzant Pedro Chaparro, que és el que em va amenaçar i va esperonar el personal a fotre'm una pallissa. Fins i tot han creat el hashtag #jesuischaparro. La cosa va a més. I, per ara, impunitat total. Estem mirant amb els advocats del col·lectiu Drets quina és la millor fórmula per denunciar no només aquestes amenaces, sinó tota la resta. Per exemple, les de Somatemps.
-No tenen cap por de dir a cara descoberta, amb un micròfon i càmeres gravant-los, que ets el seu objectiu...
-Pensa que aquesta gent fa dos o tres anys que crida 'Artur Mas, cámara de gas', o que demanen afusellar Mas i Junqueras per sedició.... I no els hi passa res.
-Però tem que vagin més enllà, que esbrinin on viu...?
-En el seu moment van difondre l'adreça del meu antic domicili. No seria estrany que tornés a passar. Evidentment jo prenc totes les precaucions possibles. El fet que molts d'ells visquin a Madrid, com el mateix Chaparro, en part em tranquil·litza. Però, per l'altra part, tenen gent aquí. No sabem què pot passar. Ara, jo crec que haurien de ser fets suficients com perquè la fiscalia de delictes d'odi i violència actués d'ofici. Però, per ara, no ha dit ni as ni bèstia.
-Quin tipus de precaucions pren?
-Per començar, no anar a determinats llocs. Hi ha gent que em diu que em poso a la gola del llop. No, mira, si em posés a la gola del llop, jo no estaria aquí. Vaig només a aquells llocs on tinc garantida una seguretat, on sé que corro menys risc. Aquesta és una. L'altra és que molts actes no els puc cobrir. Jo ja fa dos anys que no puc fer la meva feina amb normalitat. I després, precaucions en la vida diària... Bàsicament tenir ulls al clatell, perquè m'entenguis.
-De la justícia no n'espera res?
-Si ens basem en l'experiència i el treball de camp, està massa ocupada posant multes a les estelades que es despleguen als camps de futbol...
-A Catalunya aquests grups són marginals?
-Hem de diferenciar aquella extrema dreta més estètica, més visible, la de Montjuïc, i l'extrema dreta més intel·lectual, que considero més perillosa. A mi em fa molta més por Somatemps que Democracia Nacional. Somatemps es camufla com una entitat historicista i atrau gent que fins i tot hauria d'estar-hi oposada frontalment. Penso en Joaquim Coll, per exemple. Què hi fa un socialista fent una ponència per a una organització d'extrema dreta? A mi em fa molta més por aquesta extrema dreta.
Són minoritaris, però correm el risc de la normalització de l'extrema dreta. Que es manifestin cada any les mateixes 200 persones a Montjuïc no és preocupant des del punt de vista del creixement. Sí que ho és que, des de 2012, de bracet de PP i Ciutadans a Plaça Catalunya, es manifestin Falange Española de las JONS, el Movimiento Social Republicano (MSR) -que és un partit neonazi referent d'Alba Daurada a l'Estat espanyol-, Plataforma per Catalunya, VOX, la Hermandad de Combatientes de la División Azul, el Casal Tramuntana... Ah, i Somatemps, evidentment. És preocupant que no hi hagi un cordó sanitari entre els partits que s'autodefineixen com a democràtics i l'extrema dreta.
-Estan organitzats aquests col·lectius?
-I tant. Molt organitzats. Tan organitzats que hi són, actuen i ningú els percep com a tal.
-Se sap qui els finança?
-No. Evidentment hem de pensar que la majoria són aportacions dels socis, membres o militants. D'altres, quan ja estem parlant d'associacions, poden buscar altres tipus de finançament. Segur que també hi ha mecenes. Caldria veure qui ha pagat la manifestació de Plaça Catalunya d'aquest any. Potser ens enduríem una sorpresa. Qui finança Societat Civil Catalana? Separant termes, perquè no considero que Societat Civil Catalana sigui una associació d'extrema dreta. Considero que el tema és molt més greu. És una associació transversal on l'extrema dreta és fundadora, codirigent i fins i tot ha presidit. No ho sabem, qui ho finança.
-Què és exactament Somatemps?
-Somatemps és una organització autodefinida com a historicista, fundada a finals del 2013 per Josep Ramon Bosch a Santpedor, el seu poble natal, juntament amb el que ell definia com a "nou amics", tots membres de l'extrema dreta més intel·lectual que hi ha a Catalunya. Somatemps és l'hereu ideològic del Moviment Patriòtic Català, Milícia Catalana, Batzegada, els carlins...
-El Ministeri de l'Interior fa els ulls grossos?
-Absolutament. Els lligams de l'extrema dreta amb l'Estat espanyol hi són des del moment en què neixen els primers gèrmens de grups d'extrema dreta en casernes militars. Com a exemple, els primers gèrmens de l'extrema dreta a la Capitania General de Barcelona, que van anar a rebentar la redacció del ¡Cu-cut! perquè havien fet un acudit sobre militars. El grup d'extrema dreta armat més potent i violent que hi ha hagut el va fundar el PSOE: els GAL. Milicia Catalana, que va ser un grup terrorista que va funcionar fins a l'any 91, mai va ser considerat com a organització terrorista pel Ministeri de l'Interior. En l'operació Panzer, al País Valencià, s'hi van detenir dos militars professionals. Van requisar armament de guerra. La convivència entre els cossos de seguretat de l'Estat i l'extrema dreta és un fet provat que a més a més té uns vincles històrics evidents.
-Només passa en el cas de l'Exèrcit?
-La justícia segurament és l'últim càncer que queda per extirpar de l'antic règim. A l'Estat espanyol no hi ha separació de poders. Només cal veure com estan repartits els membres del Tribunal Constitucional. O qui el presideix: un senyor que de jove havia estripat exemplars de la Constitució. Això és molt simptomàtic. Només cal veure qui demana la imputació de Mas o la il·legalització de la CUP: el senyor Miguel Bernard, exdirigent de Fuerza Nueva. La judicatura és encara avui un feu de l'extrema
-Això és una constant a partir del moment que Manuel Fraga Iribarne, exministre franquista, decideix fundar un gran partit per a reagrupar el franquisme sociològic, Alianza Popular. Un dels seus primers objectius és desactivar la seva competència directa: Fuerza Nueva, de Blas Piñar. Això com ho fa? Això ho fa intentant capitalitzar els discursos d'extrema dreta de Fuerza Nueva. I intentant també portar cap a casa exdirigents del mateix règim. I això és una constant que ha durat fins avui. Només cal veure quin era el lema de l'última alcaldable de Rubí del PP: «Primer els de casa». És un lema creat i ideat per Plataforma per Catalunya. O el «Netegem Badalona» de García Albiol. Qui no vulgui veure racisme i ultradreta en això, que vagi a l'oculista.
-I en el cas de Ciutadans?
-Amb Ciutadans passa una mica el mateix. En diferent mesura, ho fan de forma més dissimulada. Però no és d'estranyar que Ciutadans hagi hagut de retirar desenes de llistes de diferents pobles de l'Estat espanyol perquè els seus candidats a les últimes eleccions havien anat en candidatures d'extrema dreta, com Plataforma per Catalunya, España 2000... Ara em ve al cap el cas de Getafe, on cinc dels seus deu candidats estaven relacionats amb l'extrema dreta. I a més a més després t'ho neguen. Però són els primers a treure Fuster-Fabra als seus mitings. José Maria Torrellas Fuster-Fabra, exdirigent de joventuts de Fuerza Nueva a Catalunya.
Sense anar més lluny, el MSR i Falange Española de las JONS van fer un comunicat en aquestes eleccions, en què per primer cop en 35 anys no es presentava cap candidatura d'extrema dreta. En el comunicat demanaven el vot per qualsevol candidatura que no fos Junts pel Sí o la CUP. Més clar, l'aigua.
-De moment, gràcies a una investigació seva, ja ha caigut Josep Ramon Bosch...
-Espero que sigui jutjat i pagui les conseqüències. Però, com que la meva confiança en la justícia espanyola, i també catalana, és poca, no sé on acabarà. Per mi el fet que l'imputin ja és una victòria, perquè vol dir que la justícia ha vist que hi ha suficients indicis per a investigar el cas. No sé com acabarà el cas, lamentablement.
-Per què en totes les manifestacions unionistes a Catalunya apareixen aquests elements?
-Per començar, perquè no hi ha aquest cordó sanitari entre l'extrema dreta i l'espanyolisme. És més: no hi ha voluntat des de l'espanyolisme democràtic de posar aquest cordó sanitari. I no només hi ha una negació de la seva presència, sinó que, a més a més, com si no fos prou, hi ha una identificació de l'adversari -l'independentista- com a nazi, com a feixista. Els nazis i els feixistes es manifesten amb ells però els nazis i els feixistes som nosaltres.
També hi ha una tradició històrica. Per què l'independentisme bascula generalment cap a l'esquerra i l'espanyolisme generalment cap a la dreta? Perquè l'extrema dreta, des dels seus orígens, va oposar-se a reivindicacions nacionals als Països Catalans, al País Basc, a Galícia, a Astúries, a les Canàries... És aquesta idea de l'Espanya monolítica, de l'Espanya castellana.
Per tant, no és estranya l'absència de grups organitzats d'extrema dreta independentistes. És una rara avis dins d'Europa. A Flandes hi ha el Vlaams Belang, que és un partit independentista flamenc d'extrema dreta. A Catalunya, afortunadament, patim aquesta absència, perquè l'extrema dreta s'ha posicionat tradicionalment amb l'espanyolisme. Això no vol dir que els catalans estiguem vacunats contra el virus de l'extrema dreta. L'extrema dreta latent hi és. I molt probablement el dia que Catalunya sigui independent s'organitzi. S'ha d'estar molt alerta.
-Hi ha semblances entre el que viu Catalunya aquests últims anys i el que ha viscut el País Valencià durant les últimes tres dècades?
-Són casos diferents. L'extrema dreta de Catalunya, el País Valencià i Madrid no tenen massa a veure. Quan es parla d'extrema a l'Estat espanyol, es parla precisament del triangle ultra: Madrid-Barcelona-València. A Madrid hi ha una extrema dreta molt més nostàlgica, que ha pretès capitanejar el moviment, crear organitzacions, lluitar per liderar aquestes organitzacions, però alhora la mateixa llosa del franquisme ha impedit avançar.
Al País Valencià trobem una extrema dreta molt més agitativa, anticatalana, blavera, però sense estratègia política. Es basen només en el lema: «No mos fareu catalans», «No som catalans»... Però no hi ha un discurs al darrere. Hi ha molta agitació, molta manifestació, són racistes a ultrança, blavers fins a la medul·la, però no hi ha estratègia política més enllà d'això. Sí que han estat alimentats durant dècades pel PSOE i el PP, això és evident.
En canvi a Catalunya trobem una extrema dreta molt més moderna, una extrema dreta que en lloc de mirar què feien a Madrid o València, ha mirat més enllà del Pirineu, les experiències que ha funcionat arreu d'Europa. L'extrema dreta catalana ha preferit mirar què feia el Front Nacional francès que no pas què estava fent Alianza Nacional. Perquè qui té èxits polítics és el Front Nacional de Marine Le Pen.
-Pot haver-hi més Guillems Agulló?
-Sens dubte. Això sí que és una cosa que tinc clara. Malgrat sigui marginal o minoritària, això no vol dir que no es radicalitzi cada cop més. És més: en el moment del trencament, quan ja no hi hagi marxa enrere, aquests sectors de l'extrema dreta no tinc cap mena de dubte que agafaran les armes. La història ens ho demostra. I a més a més diuen que ho faran, a cara descoberta.
-Paga la pena complicar-se tant la vida? No sou gaires, els qui seguiu els passos de l'extrema dreta a Catalunya.
-Jo crec que sí. Tampoc tinc la sensació de complicar-me-la tant. Ara mateix complicar-me-la seria saber el que sé i no fer res. Jo no puc quedar-me de braços plegats després d'investigar aquesta gent durant anys. Per mi és un deure de país. Jo no serveixo per militar en un partit o organització. Amb els anys he après que serveixo per a agafar la càmera i fer el que sé fer. Quan no arriba la càmera, arribarà la ploma. El sacrifici seria quedar-me a casa.
-Tot i que pesant, sent que agafa el testimoni de gent com Xavier Vinader?
-Ja m'agradaria. Xavier Vinader precisament havia de fer l'epíleg del llibre, però, just la setmana que l'havia d'entregar, va caure terminalment malalt i va morir. I va ser una llàstima, no per l'epíleg en si, sinó perquè hagués pogut donar una visió única, personal. Les mateixes persones que jo estava investigant, ell les havia investigat a mitjans i finals del 70. Quan llavors anaven amb pistoles, cadenes i bats de beisbol, avui me'ls trobava amb trajo i corbata dirigint associacions de l'espanyolisme democràtic o com a mecenes intel·lectuals de diferents partits polítics unionistes.
No m'atreviré mai a dir que sóc hereu de gent com Xavier Vinader, però també et diré que tant de bo Xavier Vinader il·lumini els meus passos. És un referent i un exemple. Tant de bo se m'hagi encomanat alguna cosa d'ell.