Sandino, el bandit, Sandino, l’enemic de la gran pàtria de la bandera estel·lada, no és res més que un petit gra de sorra que vol impedir la marxa de la gran màquina del més gran imperi dels nostres dies.
Nicaragua no significa res pels capitalistes americans, ells, homes lliures, també volen la seva independència. Nord-Amèrica no vol oprimir cap poble. Panamà és un poble lliure. Fins ha pogut fer la seva revolució, com qualsevol altre poble independent d’Amèrica.
Nicaragua, però, val un canal, com el val el Panamà. La humanitat té necessitat d’aquest nou canal. L’altre, el de Panamà, no dóna l’abast. Aquest canal no pot ésser més que ianqui. Nicaragua ni té prou diners per a fer-ho, ni després tindria els mariners necessaris ben peixats per a defensar-la de l’imperialisme dels altres pobles. Cal sacrificar Nicaragua.
Quan Nicaragua sigui vençuda, quan en el cervell de tots els ciutadans avui recalcitants s’hagi fet ben clar aquest axioma del canal pels ianquis, Nicaragua deixarà de lluitar. Dintre uns anys August Sandino, el gran patriota que lluita per la llibertat de la seva pàtria, tindrà un monument en la millor plaça de la capital de Nicaragua i les autoritats americanes del canal aniran, banderes desplegades, a retre homenatge al gran patriota que sabé lluitar per allò que més plau als homes de la banca americana: la llibertat dels pobles en els quals no hi hagi interessos americans.
A Amèrica, mentrestant, l’americà no ianqui contempla sense immutar-se la lluita del gran colós del Nord contra el pigmeu del Centre. Sandino és un boig. Amèrica, l’altra Amèrica, la que no té mariners mercenaris, té molta feina a enderrocar tirans que s’han venut la meitat del seu país a l’Amèrica de la bandera estel·lada per entronitzar-ne uns altres que volen empenyorar l’altra meitat. La feina s’ho val, no poden distreure’s!
I entretant Sandino lluita, vol lluitar fins a la mort, vol cremar tota la seva pàtria abans que donar la terra exuberant als imperialistes del Nord.
Millor. Destruïdes les ciutats, cremats els pobles i perduts els pocs impenitents per la gran selva tropical, els serà més fàcil als Babbits del Nord enviar-hi els seus obrers afamats i multiplicar els seus capitals.
Cal anar de pressa. El canal no interessa sols a terres amb el pigmeu de la banda Nord del canal perquè l’altre pigmeu, el del Sur, prengui exemple o poder destruir-lo aviat si un altre Sandino es sent portat per la flama de la independència de la seva pàtria, que tot podria èsser. Són tots tan meridionals!
Després una superproducció cinematogràfica i un monument als herois caiguts farà oblidar els odis passats.
N. MOLINS I FÀBREGA
Presó Cel·lular. 14 gener 1931.
[1] D’aquest missatge es feia ressò el número anterior de L’Hora, del 14 de gener, amb aquesta nota:
Missatge de Sandino
El cabdill de les forces rebels de Nicaragua ha telegrafiat al president Hoover demanant-li la prompta retirada de les tropes d’ocupació.
Sandino dona la seva paraula d’home de deposar la seva actitud, cosa que no es compren gaire pel temperament rebel d'aquest. Per contra amenaça amb arrassar totes les ciutats nicaragüenyes si míster Hoover persisteix en el seu estúpid imperialisme.
No és endebades que Sandino que Sandino posa la llibertat dels pobles i del proletariat abans que tot.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org