Saladié, que exerceix de professor en aquesta universitat, ha criticat l'augment de la precarietat laboral que afecta al personal docent i investigador de les universitats catalanes. El vandellossenc ha denunciat que «treballar a la universitat és més una vocació que una ocupació, tenint en compte que molts i moltes professores no arribem a cobrar ni 400€ mensuals».
Per aquest motiu, Saladié considera que igual com passa amb la resta de serveis públics, la precarietat laboral «atempta directament contra la qualitat dels serveis i provoca que molts i moltes professionals optin per marxar a universitats estrangeres per poder desenvolupar les seves investigacions o directament busquin treball en qualsevol altre sector del mercat».
Com a paradoxa, Palou ha denunciat que «els i les estudiants cada cop paguem unes taxes més elevades per poder estudiar i, a més, allarguen els programes d'estudis, provocant que molts i moltes joves no puguin permetre's cursar estudis superiors».
Per Palou, «la universitat ja no és un servei públic i universal sinó que està retornant al temps del franquisme, quan només podien estudiar els joves provinents de famílies d'un cert nivell de renda». A més, també ha denunciat com ha fet Saladié, «que els i les alumnes que volem continuar cursant estudis ens veiem obligades a haver de marxar a l'estranger per poder tenir uns currículums que després ens puguin permetre trobar un lloc de treball».
En aquesta línia, l'estudiant ha recordat que actualment l'índex d'atur juvenil és del 50%, el que provoca que si «abans el fet de tenir estudis superiors t'obria oportunitats d'ocupació laboral estable, actualment, la majoria de persones titulades amb estudis superiors acaba a l'atur o treballant en llocs precaris i que no requereixen cap tipus de nivell de formació».
Per aquest motiu, la membre del SEPC denuncia que «no es tracta que haguem d'estudiar més i anar a l'estranger, sinó que el problema és que el model productiu de la nostra economia no s'ajusta a la formació dels joves, i en lloc de potenciar una ocupació estable i que requereixi formació, el jovent té dificultats per poder accedir a la universitat a causa de l'augment de taxes».
Per la seva banda Saladié, ha recordat que «aquest procés d'elitització de la universitat ha vingut determinat per les directrius de la Unió Europea, les quals també han significat una privatització de les universitats, obrint nínxols de negoci igual com succeeix a la sanitat o a l'ensenyament elemental».
Saladié ha criticat que, «mentre els polítics s'omplen la boca parlant de la societat del coneixement, l'únic que estan fent és retallar la inversió pública a la universitat (investigació, beques...) i facilitant que algunes empreses converteixin les universitats amb el seu negoci».
En aquesta línia, ha recordat el Cas Shirota a Reus, en el qual hi ha involucrats l'Ajuntament de la ciutat, la URV i diferents empreses del sector agroalimentari, o ha criticat, que a la URV determinades facultats comptin amb un major finançament per part d'empreses privades, mentre que d'altres contínuament estan retallant l'oferta acadèmica i la investigació.